395px

Und ich lasse dir eine Brücke aus blauem Meer

Lluís Llach

Et deixo un pont de mar blava

Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d'Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes
perquè t'emplenis els dits de llum
com la que encén l'esguard
dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l'amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

Et deixo un pont d'esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d'un blau lluminós
que cantava a l'Alguer
per cantar el seu enyor...

Et deixo l'aigua i la set,
el somni encès i el record.

I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
L'espai ple de llum
on s'emmiralla el mar... el mar... el mar.

El blau del nostre silenci
d'on sempre neix la cançó.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l'amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

Und ich lasse dir eine Brücke aus blauem Meer

Ich lasse dir eine Brücke aus blauem Meer
von den Träumen bis zu deinen Augen,
von Alcúdia bis Amorgos,
von deinem Bauch zu meinem Herzen.

Ich lasse dir einen Strauß voller Fragen,
so dass du deine Finger mit Licht füllst,
wie das, was den Blick entzündet
von den Kindern von Sidon.

Eine Brücke, die hilft, zu durchqueren
die alte Haut des Meeres.

Die das Raunen aller Zeiten weckt
und uns die vergessene Geste der Rebellen lehrt,
mit der Wut des Gesangs,
mit der Kraft des Körpers,
mit der Freude der Liebe...

Eine Brücke aus blauem Meer, um uns nah zu fühlen,
eine Brücke, die verschiedene Haut und Leben vereint,
verschiedene.

Ich lasse dir eine Brücke der Hoffnung
und den alten Leuchtturm unserer Zukunft,
so dass du den Norden findest
auf deiner Reise.

Ich lasse dir einen Vers in Sinera,
geschrieben mit dem Strich eines leuchtenden Blaus,
das in Alghero sang,
um seine Sehnsucht zu besingen...

Ich lasse dir das Wasser und den Durst,
den entzündeten Traum und die Erinnerung.

Und in Ponza den Tod,
um dem Meer ins Gesicht zu leben... das Meer... das Meer.
Der Raum voller Licht,
wo sich das Meer spiegelt... das Meer... das Meer.

Das Blau unserer Stille,
aus dem immer das Lied geboren wird.

Die das Raunen aller Zeiten weckt
und uns die vergessene Geste der Rebellen lehrt,
mit der Kraft des Gesangs,
mit der Wut des Körpers,
mit der Freude der Liebe...

Eine Brücke aus blauem Meer, um uns nah zu fühlen,
eine Brücke, die verschiedene Haut und Leben vereint,
verschiedene.