395px

Und wenn ich traurig singe

Lluís Llach

I si canto trist

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

Und wenn ich traurig singe

Ich liebe die Angst nicht, und ich will sie nicht für morgen,
ich will sie nicht für heute, noch als Erinnerung;
ich mag das Lächeln
eines Kindes am Meer
und seine Augen wie ein Strauß von platzenden Illusionen.

Und wenn ich traurig singe
liegt es daran, dass ich nicht kann
die Angst
aus meinen armen Augen löschen.

Ich liebe den Tod nicht
noch seinen so kalten Gang,
ich will ihn nicht für heute, noch als Erinnerung;
ich mag den Schlag jenes Herzens, das, kämpfend,
Leben der Toten gibt,
zu denen sie verurteilt wurden.

Und wenn ich traurig singe
liegt es daran, dass ich nicht kann
den Tod
von unbekannten Gefährten vergessen.

Ich liebe mein Lied nicht, denn ich weiß, dass so viele Stimmen,
so viele Schreie, die die Wahrheit sagten, verstummt sind;
ich liebe das Lied
der Leute auf der Straße
mit der Kraft der Worte,
verwurzelt in der Vernunft.

Und wenn ich traurig singe
liegt es daran, um zu erinnern,
dass es nicht so ist
seit so vielen Jahren.

Escrita por: Lluis Llach