I tanmateix
I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.
Y sin embargo
Y sin embargo la gente se va para siempre más,
dejando un sabor amargo en los espacios del alma,
así aprendemos que al vivir vamos muriendo
y nos damos cuenta de que esta ley sea tan cierta.
Ay, amor, si por amor pudiera escapar de aquí
hasta aquel paraíso de orillas serenas,
volvería a abrir con plenitud las alas blancas del mañana
para siempre más... para siempre más contigo.
Así que vacío las maletas para la despedida,
deshago los pobres cabos que en la tierra me atan,
viviré mirándote a los ojos, que solamente
es en ellos que puedo disfrutar del gesto de vivir.
Ay, amor, si por amor pudiera volver a sentir
la fuerte pasión y la piel de tantas ausencias,
volvería a abrir con lenta plenitud las alas del mañana
para siempre más... para siempre más contigo.
Todo lo que te digo no tiene sentido si estoy de pie
pero es claro como la luz del mar cuando falta la barca,
yo vengo de un mundo de gestas y naufragios
y me gusta si mi canto conmueve al tiempo.
Ay, amor, si por amor pudiera dejarlo todo,
quemando todos mis ayeres para volver a renacer,
abriría con lenta plenitud las alas blancas del mañana
para siempre más... para siempre más contigo.