Ma tristesa
Desdibuixada,
vestida amb vells parracs,
em demanes caritat,
però, amor, si tu ets per a mi tota ma riquesa.
Sola camines,
i ens dius "jo sóc aquí
per qui vulgui viure amb mi,
que no m'he de cansar mai d'estimar-lo".
I com voldria morir amb tu qualsevol vespre,
tu ets ma riquesa, ma cadena, ma princesa,
ma llibertat, ma llibertat,
només per tu l'home està plorant.
Desconeguda,
l'infant et veu passar,
obre els ulls i et mira en va,
no et coneix, no et pren ni besa la teva imatge.
I enmig d'arrugues,
el vell diu el teu nom,
com si fos l'últim tresor
que no té ni ara que la vida se li apaga.
I com voldria morir amb tu qualsevol vespre,...
Pobra ignorada,
t'han fet bruixa pels folls,
t'han encadenat el cos
i encara ens dius,
"sóc aquí per a estimar-vos".
I com voldria morir amb tu qualsevol vespre,...
Mi tristeza
Desdibujada,
vestida con harapos viejos,
me pides caridad,
pero, amor, si tú eres toda mi riqueza.
Caminas sola,
y nos dices "estoy aquí
para quien quiera vivir conmigo,
que nunca me cansaré de amarlo".
Y cómo quisiera morir contigo cualquier tarde,
tú eres mi riqueza, mi cadena, mi princesa,
mi libertad, mi libertad,
solo por ti el hombre está llorando.
Desconocida,
el niño te ve pasar,
abre los ojos y te mira en vano,
no te conoce, no te toma ni besa tu imagen.
Y en medio de arrugas,
el viejo dice tu nombre,
como si fuera el último tesoro
que no tiene ni ahora que la vida se le apaga.
Y cómo quisiera morir contigo cualquier tarde,...
Pobre ignorada,
te han hecho bruja por los locos,
te han encadenado el cuerpo
y aún nos dices,
"estoy aquí para amaros".
Y cómo quisiera morir contigo cualquier tarde,...