No abarateixis el somni
No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d'un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.
Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d'amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.
No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.
No rebajes el sueño
No rebajes el sueño,
no tengo más que decirte, si quieres.
No rebajes el sueño,
es como la estrella que hay al final del camino.
Si es necesario, reharemos todos los signos
de un presente tan difícil y torcido,
pero nunca rebajes tu sueño.
Nos han puesto precio por vivir
y vivir a veces tiene el precio de decir basta.
Basta de renuncias mediocres
que no nos permiten la historia en pie.
Si es necesario, conviviremos con la miseria,
pero debe ser sin engaño, dignamente,
basta de amenazas innobles
con el hambre y el estruendo de los cañones.
No rebajes el sueño,
tu estrella que hay al final del camino,
no rebajes el sueño
o te despreciarás a ti mismo.