Somniem
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar, aquest art d'esperar
en nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d'interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
Dreaming
WE'RE DREAMING.
Of course, we’re dreaming all the time.
YOU WAIT TOO MUCH.
Of course, we’ve learned to wait and we expect everything.
YOU WANT TOO MUCH.
Of course, we want too much, more, everything, eagerly.
YOU'RE IN TOO MUCH OF A HURRY.
Yeah, of course, we walk, arrive, start over, we’re in a hurry, a big hurry.
WE'RE DREAMING.
Yeah, inevitably, today’s dream as a possibility for tomorrow.
YOU WAIT TOO MUCH.
Of course, and we’re not ashamed to be slaves to hope.
YOU WANT TOO MUCH.
Of course, it’s our furious right, and even more, our duty.
DEMAND.
Of course, passionately or with sadness.
And yet,
and yet, better this way,
better a people that moves,
even if, sometimes, it’s rushed,
even if, sometimes, it’s too cautious,
even if, sometimes, it’s dirty, low, base,
even if, sometimes, it’s sublime,
better this way, with all its strange and simple humanity;
better this way, than a flock of sheep subjected to the calculations of interest computers.
So, let no one be ashamed to say, let no one be ashamed to shout:
we’re dreaming, yes, constantly, we’re dreaming without limits in dreams,
we’re dreaming until the unimaginable.
We’re always dreaming,
and we expect everything, we’ve learned the art of waiting, this art of waiting
in endless nights of helplessness; we know how to wait and we expect everything, everything,
and we want everything, we want the impossible to reach the possible,
we want the possible to reach the impossible;
better this way, with all its strange and simple humanity;
better this way, than a flock of sheep subjected to the calculations of interest computers;
so, if they ever tell us, if they ever dare to say...
WE'RE DREAMING.
Of course, we are! constantly, we’re always dreaming.
If you say: YOU WAIT TOO MUCH.
Of course, we’ve learned to wait, and we expect everything.
If you say: YOU WANT TOO MUCH.
Of course, we want too much, more, and everything, eagerly.
If you say: YOU'RE IN TOO MUCH OF A HURRY.
Of course, we walk, arrive, start over, yeah, we’re in a hurry.