La Ghirlandeina
Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!
Cùma t'è bèla, chèra Ghirlandèina,
te pèr un quel d'insàni, una vision!
Bianca, in tla préma lus ed la matèina
te pèr un'urazioun.
Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!
Bianca, slanzèda, cun la punta al zél,
al campanoun ch'al t'fa totta termer.
Guardian piò vigilant e piò fedel
an gh'è dobbi cater.
Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!
Dal bianchi balaostri, pò, che vésta!
La zitè satta, i mont e al mèr luntan,
du fiom lusent, i camp in bèla vésta:
La tèra di Zemiàn.
Ghirlandèina, véta mia,
t'è por bèla. Csa t'em piès!
Vè che Tarr! Che maravia!
Ciàpa, to', ch'at bott un bès!
La Ghirlandeina
Ghirlandèina, ma belle,
tu es si jolie. Qu'est-ce que tu veux !
Regarde ça ! Quelle merveille !
Prends ça, allez, je t'embrasse !
Comme tu es belle, chère Ghirlandèina,
tu es pour moi une folie, une vision !
Blanche, dans la première lumière du matin,
tu es une raison.
Ghirlandèina, ma belle,
tu es si jolie. Qu'est-ce que tu veux !
Regarde ça ! Quelle merveille !
Prends ça, allez, je t'embrasse !
Blanche, élancée, avec la pointe vers le ciel,
la grande cloche qui te fait trembler.
Gardien plus vigilant et plus fidèle
il n'y a pas de doute.
Ghirlandèina, ma belle,
tu es si jolie. Qu'est-ce que tu veux !
Regarde ça ! Quelle merveille !
Prends ça, allez, je t'embrasse !
Des balustrades blanches, oh, quelle vue !
La ville s'étend, les montagnes et la mer au loin,
deux fleuves brillants, les champs en belle vue :
La terre de Zemiàn.
Ghirlandèina, ma belle,
tu es si jolie. Qu'est-ce que tu veux !
Regarde ça ! Quelle merveille !
Prends ça, allez, je t'embrasse !