El Gran Salt
He fet un salt, un salt estrany
Que ens ha aixecat més de tres pams.
Sortia fum, tan dens i blanc,
I a dins tu i jo i el meu gran salt.
Teníem por mirant a baix,
Teníem por i ens hem quedat
Mig abraçats, sentint el salt
Regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars
Diuen "quin salt, carai quin salt!";
Les mares diuen als infants
"no us apropeu, que ha fet un salt!".
Érem tu i jo amb el món a part
I ara és el món que ens salvarà
Entre les runes d'aquest salt,
Que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau!
Crido el teu nom entre el fum blanc.
"agafa't fort i, si pots, cau
Amb els dos peus i en un lloc pla".
I mereixíem un comiat
Més digne de ser recordat
I no aquest veure'ns destrossats
Per la força de la gravetat.
Tu, saltador que saltes salts!
Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant
Que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! que bé que estàs!
En els teus ulls il•luminats
Ja s'intueix la immensitat
De tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà,
La nit caurà i desplegaràs
Un somni dolç i atrotinat
Dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà,
I, a fora, hi bufa un vent tan suau,
I el saltador s'adormirà
Fent cara de res,
Fent cara de salt.
El Gran Salto
He dado un salto, un salto extraño
Que nos ha elevado más de tres palmos.
Salía humo, tan denso y blanco,
Y dentro tú y yo y mi gran salto.
Teníamos miedo mirando hacia abajo,
Teníamos miedo y nos quedamos
Medio abrazados, sintiendo el salto
Resbalándose entre mis manos.
Los testigos oculares
Dicen '¡qué salto, carajo qué salto!';
Las madres dicen a los niños
'¡no se acerquen, que ha dado un salto!'.
Éramos tú y yo con el mundo aparte
Y ahora es el mundo que nos salvará
Entre las ruinas de este salto,
Que éramos tú y yo y ya no lo somos tanto.
¡Que esto cae, que esto cae!
Grito tu nombre entre el humo blanco.
'agárrate fuerte y, si puedes, cae
Con los dos pies y en un lugar plano'.
Y merecíamos una despedida
Más digna de ser recordada
Y no este vernos destrozados
Por la fuerza de la gravedad.
Tú, saltador que saltas saltos!
Tú, escalador profesional!
Tú, amigo por siempre ambulante
Que te defines por tus saltos!
¡Qué fácil todo! ¡qué bien que estás!
En tus ojos iluminados
Ya se intuye la inmensidad
De todo un mundo a tu alcance.
La noche caerá, la noche caerá,
La noche caerá y desplegarás
Un sueño dulce y atormentado
De los saltadores que saltan saltos.
Y hasta mañana, y hasta mañana,
Y, afuera, sopla un viento tan suave,
Y el saltador se dormirá
Haciendo cara de nada,
Haciendo cara de salto.