Boomerang
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
I va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys, heu crescut un pam".
I l'ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
I estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap
El fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
De les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
Vam estudiar els corrents de l'aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
I van baixar els altres amb la vanessa -ai la vanessa, com li deu 'nar?-,
Menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc,
Fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el xavi, que era més gran,
"deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
Que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!".
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
I, no sé l'ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
Veure en els ulls de la vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l'indurain
I vam maleir el danès i les rampes d'hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat,
Vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
Però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar,
Que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d'acord, acceptat,
Però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, només queda una veritat:
El boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Boomerang
Le tonton est arrivé avec sa longue barbe, les grands-parents préparaient un repas spécial,
Et il a dit "les enfants, vous êtes bronzés", et il a dit "au moins, vous avez grandi d'un bon centimètre".
L'Ignasi et moi, on l'écoutait raconter mille aventures de pays lointains
Et c'était bien, c'était distrayant, mais c'était dur de se sortir de la tête
Ce cadeau étrange qui volait au-dessus du quartier.
Enfin en bas, on s'est mis à une distance prudente
Des dames qui prenaient le soleil et des voitures garées,
On a étudié les courants d'air, on s'est essuyé la sueur des mains.
Mais le boomerang se coinçait dans les branches et ne revenait jamais.
Mais le boomerang nécessitait l'habileté d'un pro.
Et les autres sont descendus avec Vanessa - ah Vanessa, qu'est-ce qu'elle doit devenir ? -
Ils grignotaient des graines avec arrogance, ils se moquaient depuis le banc,
Jusqu'à ce que, lassé de ce spectacle, Xavi, qui était plus grand, arrive,
"Laissez-moi un tir, reculez, laissez-moi un tir, bande de losers,
Parce que ça, c'est du poignet, ça demande un bon bras !".
Et, messieurs, il est aussi bon d'insister que de savoir se retirer
Et, je ne sais pas pour Ignasi, mais pour ma part, je peux admettre que ça m'a fait mal
De voir dans les yeux de Vanessa que la situation devenait intéressante.
Mais le boomerang s'est coincé dans les branches et n'est jamais revenu.
Mais le boomerang nécessitait l'habileté d'un pro.
Mais je parle de l'époque, je crois que c'était en juillet quand l'Indurain a fondu
Et on a maudit le Danois et les pentes d'Hautacam.
Les années, enfin, nous ont fait des hommes et, bien que personne n'ait procréé,
Je pense à des alternatives, au cas où ça se présenterait un jour.
Et dans ce monde parmi mes forts, il n'y aura jamais de détails
Mais je ferai des efforts et une chose je m'abstiendrai d'offrir,
Que l'enfance sera amusante, magique, libre, d'accord, accepté,
Mais il n'y a pas tant de temps à perdre et, tôt ou tard, il ne reste qu'une vérité :
Le boomerang se coinçait dans les branches et ne revenait jamais.
Le boomerang nécessitait l'habileté d'un pro.