395px

Aniversario

Manel

Aniversari

Els llums s'han apagat, han tret el pastís
Aplaudien els pares, els tiets I els amics
Tots alhora, agrupats en un únic crit
Que demani un desig, que demani un desig
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
Has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
Un segon, dos segons, tres segons, quatre I cinc
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
Les espelmes cremaven I alguns dels amics
T'enfocaven amb càmeres de retratar
Una veu comentava: ai, que guapa està
I jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit
Per un cop empetitit, sota els tamborets
I la taula allargada pels dos cavallets
Fer-me pas amb prudència per un entramat
De sabates d'hivern, de confeti aixafat
I esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
I amagar-me entre un tap de suro I la paret
Just a temps que no em mengi el collons de gatet
I escalar les sanefes del teu vestit
I falcar el peu esquerre en un descosit
I arribar-te a l'espatlla I seure en un botó
I agafar un pelet d'aire I, amb un saltiró
Enganxar-te un cabell I impulsar-me en un últim salt final
I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
Repartir unes targetes, ser amable amb la gent
I amb maneres de jove discret I educat
Presentar els meus respectes a l'autoritat
Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells
Fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
I amb un home amb corbata que no sé qui és
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
I entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs
Detectar un caminet que m'allunyi del grup
O una ombreta tranquil•la on, desapercebut
Estirar-me una estona I, per fi, relaxar-me celebrant
El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran
Mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant

Aniversario

Las luces se han apagado, han sacado la tarta
Aplauden los padres, los tíos y los amigos
Todos juntos, agrupados en un único grito
Que pida un deseo, que pida un deseo
Y tú, nerviosa, como siempre que te toca ser el centro de atención
Has fijado los ojos en un punto impreciso del comedor
Un segundo, dos segundos, tres segundos, cuatro y cinco
Tus ojos cabalgaban buscando un deseo
Las velas ardían y algunos amigos
Te enfocaban con cámaras para retratar
Una voz comentaba: ay, qué guapa está
Y yo, en el fondo, terminaba el culito de la copa decidido
A encontrar un rinconcito adecuado para hacerme pequeñito, pequeñito
Del tamaño de una mosca, del tamaño de un mosquito
Por un momento empequeñecido, bajo los taburetes
Y la mesa alargada por los dos caballetes
Abrirme paso con prudencia por un entramado
De zapatos de invierno, de confeti aplastado
Y correr maldiciendo la longitud de mis nuevos pasitos
Y esconderme entre un tapón de corcho y la pared
Justo a tiempo para que no me coma el gatito
Y escalar los pliegues de tu vestido
Y enganchar el pie izquierdo en un descosido
Y llegar a tu hombro y sentarme en un botón
Y coger un soplo de aire y, con un saltito
Enganchar un cabello tuyo e impulsarme en un último salto final
Y acceder a tu deseo atravesando la pared del lagrimal
¡Ahora un pie! ¡Ahora un brazo! ¡Ahora el torso! ¡Ahora la cabeza!

Y ya dentro del deseo ver si hay buen ambiente
Repartir unas tarjetas, ser amable con la gente
Y con modales de joven discreto y educado
Presentar mis respetos a la autoridad
Escuchar con atención historias curiosas de los mayores
Hacerme fotos graciosas con otros ilustres viajeros
Y con un hombre de corbata que no sé quién es
Y en la nube de sueños que tienes al alcance
Y entre otros que, lo siento, pero ya nunca vivirás
Detectar un caminito que me aleje del grupo
O una sombrita tranquila donde, desapercibido
Estirarme un rato y, por fin, relajarme celebrando
El placer indescriptible que es estar contigo, hoy que te haces mayor
Mientras afuera del ojo las velas se van apagando

Escrita por: