395px

BBVA

Manel

BBVA

Som a la carretera de Manresa a Berga
En un cotxe resplendent que corre massa
Han trobat a la guantera algun CD acceptable
És dimecres, de matinada, I els dos fugitius canten

Creuen per Molló I en una clariana
Ell l'abraça com un nen I s'adorm a l'acte
El sol va encenent el bosc I ella lluita amb les imatges
Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se

Compren la moto a un pagès pel preu de quatre
I acceleren entre vinyes solitàries
Al semàfor d'Estagel els saluden uns gendarmes
Però a la ràdio no diuen res, no s'està seguint cap rastre

Ell s'afaita el cap, ella es posa morena
Els dies passen lents, a la tarda passegen
Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes
Ella es tanca al bungalou I a la nit fingeix orgasmes

Que bo és sortir al carrer, que et toqui l'aire!
Són dos enamorats tan adorables!
Ell parla del futur I es projecta sense xarxa
I el paradís comença en una pizzeria de Lausana

I quin riure els noms dels passaports, ell els
Diu en veu alta
Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!
Ella respon com pot I plora rere la porta tancada
Així no podré, amor meu, no a costa dels altres

I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta
Ja veu el blau marí de la terra promesa
Però per lla no patiu, que al calabós hi ha trobat calma
S'ha fet a la foscor I ha posat nom a les rates
I ha trobat un nom bonic per a cada rata

BBVA

On est sur la route de Manresa à Berga
Dans une voiture éclatante qui file à toute allure
Ils ont trouvé dans la boîte à gants un CD qui passe
C'est mercredi, au petit matin, et les deux fugitifs chantent

Ils traversent Molló et dans une clairière
Il l'enlace comme un enfant et s'endort sur-le-champ
Le soleil illumine la forêt et elle lutte avec les images
Un flic qui fait le brave, un revolver qui se tire

Ils achètent la moto à un paysan pour le prix de quatre
Et ils accélèrent entre des vignes désertes
Au feu rouge d'Estagel, des gendarmes les saluent
Mais à la radio, rien, aucune trace à suivre

Il se rase le crâne, elle bronze au soleil
Les jours passent lentement, l'après-midi ils se baladent
Il joue au fronton avec un businessman en galère
Elle se renferme dans le bungalow et le soir feint des orgasmes

Comme c'est bon de sortir, que l'air te touche !
Ce sont deux amoureux si adorables !
Il parle de l'avenir et se projette sans filet
Et le paradis commence dans une pizzeria à Lausanne

Et quel rire avec les noms des passeports, lui les
Dit à voix haute
Peut-être que ça fera plus français, dit-il en se rasant !
Elle répond comme elle peut et pleure derrière la porte fermée
Je ne peux pas faire ça, mon amour, pas aux dépens des autres

Et enfin, il a passé le trajet à couvert
Il voit déjà le bleu marine de la terre promise
Mais ne vous inquiétez pas, en cellule il a trouvé la paix
Il s'est habitué à l'obscurité et a donné un nom aux rats
Et il a trouvé un joli nom pour chaque rat