Ceràmiques Guzman
No esperava una noia tant bonica
Darrere d'aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
Aprofitaré, ara que et gires,
Per donar gràcies al cel
I passar-te revista,
Dels talons fins els cabells.
No t'espantis però, ara, voldria dir-te
Que ho ets tot per a mi i que jo puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
Els teus somnis i els teus grans secrets.
I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures
I emboliques el paquet
I les teves mans, expertes,
L'adornen amb un llacet.
I congelo el moment quan les nostres mans es creuen
Al intercanviar el bitllet,
Però els teus ulls estan nerviosos,
Has d'atendre altres clients.
Però, si dubtes podries atrevir-te
A sortir amb mi per fer un cigarret.
Però si penses que podria servir-te
Jo m'esperaré per aquí encara algun temps.
Cerámicas Guzmán
No esperaba una chica tan bonita
Detrás de este mostrador.
Tu estilo me fascina.
¿Dónde has estado todo este tiempo?
Aprovecharé, ahora que te volteas,
Para dar gracias al cielo
Y revisarte,
De los talones hasta el cabello.
No te asustes, pero ahora, quisiera decirte
Que lo eres todo para mí y que yo puedo ser todo tuyo.
Quiero escucharte contar tu vida,
Tus sueños y tus grandes secretos.
Y vuelves y me dedicas la mayor de tus sonrisas
Y envuelves el paquete
Y tus manos, expertas,
Lo adornan con un lazo.
Y congelo el momento cuando nuestras manos se cruzan
Al intercambiar el billete,
Pero tus ojos están nerviosos,
Debes atender a otros clientes.
Pero, si dudas podrías animarte
A salir conmigo a fumar un cigarrillo.
Pero si piensas que podría servirte
Yo esperaré por aquí un poco más.