Deixa-la, Toni, Deixa-la
Deixa-la, Toni, deixa-la!
No veus que no et convé?
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Quan vegis que està ben adormida,
Aparta-li els cabells del front per fer un últim petó
I ajusta la porta sabent que estàs fent el millor.
Allunya't, com s'allunya la marea
Quan despulla lentament les roques del penya-segat
I, sense mirar enrere, Toni, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Escolta'ns bé i aprèn!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Ja veuràs que quan s'inflin les veles
Com un vell amic, el vent, t'acariciarà la pell
Mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté.
No sents les onades que et reclamen?
No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?
Acosta't a la barca, rema i deixa-la.
Vine, Toni, vine!
Ningú canta tan bé!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Tornaràs a sentir sal a les venes
I en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs
A qui pertany el nom que decora el teu braç.
Creu-nos, Toni, l'aigua encara és fresca
I el sol segueix sortint cada matí a l'horitzó.
Serà més fàcil del que et penses, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Inventa't un món nou i deixa-ho tot a terra
Que, amb la vida, ja en tens prou.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Fes el favor d'estar content
Que, per somriure fent-nos vells,
La vida és suficient.
Lass sie, Toni, lass sie
Lass sie, Toni, lass sie!
Siehst du nicht, dass es dir nicht gut tut?
Niemand verdient, dass du alles verlierst, was du gerade verlierst.
Wenn du sie schlafend siehst,
Streichle ihr die Haare vom Gesicht für einen letzten Kuss
Und schließe die Tür, wissend, dass du das Beste tust.
Geh weg, wie sich der Gezeitenstrom entfernt
Wenn er langsam die Felsen der Klippe entblößt
Und, ohne zurückzuschauen, Toni, lass sie.
Lass sie, Toni, lass sie!
Hör uns gut zu und lerne!
Niemand verdient, dass du alles verlierst, was du gerade verlierst.
Du wirst sehen, wenn die Segel sich füllen
Wie ein alter Freund wird der Wind deine Haut streicheln
Während alles, was dich hält, am Boden schmilzt, Toni.
Fühlst du die Wellen, die dich rufen?
Siehst du nicht, dass der Himmel dich führt, Sternbild für Sternbild?
Komm näher zum Boot, rudere und lass sie.
Komm, Toni, komm!
Niemand singt so gut!
Niemand verdient, dass du alles verlierst, was du gerade verlierst.
Du wirst wieder Salz in deinen Adern spüren
Und wenn du in einem Hafen aufwachst, wer weiß, vielleicht fragst du dich
Wem der Name gehört, der deinen Arm ziert.
Glaub uns, Toni, das Wasser ist noch frisch
Und die Sonne geht jeden Morgen am Horizont auf.
Es wird einfacher sein, als du denkst, lass sie.
Lass sie, Toni, lass sie!
Erfinde dir eine neue Welt und lass alles hinter dir
Denn mit dem Leben hast du schon genug.
Lass sie, Toni, lass sie!
Tu uns den Gefallen und sei glücklich
Denn um zu lächeln, während wir alt werden,
Ist das Leben genug.