Deixa-la, Toni, Deixa-la
Deixa-la, Toni, deixa-la!
No veus que no et convé?
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Quan vegis que està ben adormida,
Aparta-li els cabells del front per fer un últim petó
I ajusta la porta sabent que estàs fent el millor.
Allunya't, com s'allunya la marea
Quan despulla lentament les roques del penya-segat
I, sense mirar enrere, Toni, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Escolta'ns bé i aprèn!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Ja veuràs que quan s'inflin les veles
Com un vell amic, el vent, t'acariciarà la pell
Mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté.
No sents les onades que et reclamen?
No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?
Acosta't a la barca, rema i deixa-la.
Vine, Toni, vine!
Ningú canta tan bé!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Tornaràs a sentir sal a les venes
I en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs
A qui pertany el nom que decora el teu braç.
Creu-nos, Toni, l'aigua encara és fresca
I el sol segueix sortint cada matí a l'horitzó.
Serà més fàcil del que et penses, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Inventa't un món nou i deixa-ho tot a terra
Que, amb la vida, ja en tens prou.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Fes el favor d'estar content
Que, per somriure fent-nos vells,
La vida és suficient.
Déjala, Toni, déjala
Déjala, Toni, déjala!
¿No ves que no te conviene?
Nadie merece que pierdas todo lo que estás perdiendo.
Cuando veas que está profundamente dormida,
Aparta los cabellos de su frente para darle un último beso
Y cierra la puerta sabiendo que estás haciendo lo mejor.
Aléjate, como se aleja la marea
Cuando desnuda lentamente las rocas del acantilado
Y, sin mirar atrás, Toni, déjala.
Déjala, Toni, déjala!
¡Escúchanos bien y aprende!
Nadie merece que pierdas todo lo que estás perdiendo.
Verás que cuando se hinchen las velas
Como un viejo amigo, el viento, acariciará tu piel
Mientras en tierra se va deshaciendo, Toni, todo lo que te retiene.
¿No escuchas las olas que te llaman?
¿No ves que te guía el cielo constelación a constelación?
Acércate a la barca, rema y déjala.
Ven, Toni, ven!
¡Nadie canta tan bien!
Nadie merece que pierdas todo lo que estás perdiendo.
Volverás a sentir sal en las venas
Y al despertar en algún puerto, quién sabe, quizás te preguntes
A quién pertenece el nombre que decora tu brazo.
Créenos, Toni, el agua aún está fresca
Y el sol sigue saliendo cada mañana en el horizonte.
Será más fácil de lo que piensas, déjala.
Déjala, Toni, déjala!
Invéntate un mundo nuevo y déjalo todo en tierra
Que, con la vida, ya tienes suficiente.
Déjala, Toni, déjala!
Haz el favor de estar contento
Que, para sonreír mientras envejecemos,
La vida es suficiente.