En La Que El Bernat Se’t Troba
I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
I amb una em vaig posar d'acord
Vam conversar, vam riure i hem fet l'amor.
I m'ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
Amb un castellà força estrany, sorprenentment fluid.
"quin nas més gros que tens". m'ha dit,
La dona alta des del llit, i a la paret ha assenyalat
Un quadre verd que de nena havia pintat.
I "que bonic! que bonic! que bonic!" m'he dit,
Quina nena més dolça devia ser,
Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
"si tanques els dos ulls", m'ha dit,
"si et quedes quiet a dins del llit, t'ensenyaré una cançó
Que a casa em cantaven per anar a dormir.
Parla d'un bosc i d'un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors
I es protegeix dels mals humans amb un exercit d'animals"
I "que bonic! que bonic! que bonic!" m'he dit,
I quina veu més fina que té,
Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
Però el bernat m'ha dit que t'ha vist per barcelona,
Que t'acompanyava un home molt alt,
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m'envies molts records.
En La Que El Bernat Se’t Troba
Y anoche conocimos a tres mujeres altas y elegantes
Y con una de ellas llegué a un acuerdo
Conversamos, reímos y hicimos el amor
Y me habló de su país y de las cosas que hace aquí
Con un español bastante extraño, sorprendentemente fluido
'Qué nariz tan grande tienes', me dijo
La mujer alta desde la cama, y señaló en la pared
Un cuadro verde que de niña había pintado
Y '¡qué bonito! ¡qué bonito! ¡qué bonito!' me dije
Qué niña más dulce debía ser
Qué placer haberla podido conocer hace mucho tiempo
'Si cierras los dos ojos', me dijo
'Si te quedas quieto en la cama, te enseñaré una canción
Que en casa me cantaban para dormir
Habla de un bosque y de un señor que vive aislado entre álamos y flores
Y se protege de los males humanos con un ejército de animales'
Y '¡qué bonito! ¡qué bonito! ¡qué bonito!' me dije
Y qué voz más fina que tiene
Qué placer haberla podido conocer hace mucho tiempo
Pero Bernat me dijo que te vio por Barcelona
Que te acompañaba un hombre muy alto
Que le preguntaste si aún nos frecuentábamos
Y que me envías muchos recuerdos