395px

La Adela y El Margen

Manel

L'adela I El Marge

Per com els agrada respondre jo sé que menteixen, o prescindeixen de la veritat
L’absència de risc als seus ulls prova que repeteixen discursos memoritzats

M’ho va dir l’Adela avançant cap al marge que delimitava el món habitat
Cridava al paisatge: Darrere dels marges sempre hi ha un sender amb ombra
Per caminar!

Va ser un privilegi poder-me esperar allà amb l’Adela que anés caient la nit
Quan vam abraçar-nos va xiuxiuejar-me ets idiota, t’hauries divertit

I vaig contemplar-la avançant cap al que fos que el marge tenia per oferir
En l’últim moment va girar-se, va fer-se un petó a la mà oberta I, ffff
Va bufar cap a mi

I des de l’altra banda em va semblar sentir
I des de l’altra banda encara em va semblar sentir

No tens per què estar aquí!
Aquest és un honor del que pots prescindir!
No tens per què estar aquí!

La Adela y El Margen

Como les gusta responder, sé que mienten o prescinden de la verdad
La ausencia de riesgo en sus ojos prueba que repiten discursos memorizados

La Adela me lo dijo avanzando hacia el margen que delimitaba el mundo habitado
Gritaba al paisaje: ¡Detrás de los márgenes siempre hay un sendero con sombra
Para caminar!

Fue un privilegio poder esperar allí con la Adela mientras caía la noche
Cuando nos abrazamos, me susurró 'eres idiota, te habrías divertido'

Y la contemplé avanzando hacia lo que sea que el margen tenía para ofrecer
En el último momento se giró, se dio un beso en la mano abierta y, ffff
Sopló hacia mí

Y desde el otro lado me pareció escuchar
Y desde el otro lado aún me pareció escuchar

¡No tienes por qué estar aquí!
¡Este es un honor del que puedes prescindir!
¡No tienes por qué estar aquí!

Escrita por: