Mort D'un Heroi Romàntic
Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat
Fa molt anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat
Vaig trobar una cambra senzilla: Una taula, un llit, un mirall
I arribava que era nit tancada
Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard
Al replà la senyora Manresa passava les hores cosint
Però aquell dia semblava alterada va apropar-se nerviosa I va dir
Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors
L'inquilí del 3r aquest migdia estava com boig I ara pico I no respon
A la llum d'un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romàntic mort al menjador
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol I donzelles a lloms de cavalls
Poc després l'inspector s'apuntava el contacte d'un familiar
Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart
Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos
I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador
La senyora Manresa patia per l'amor de Déu, vigili'n amb els cops!
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
Un soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals
Vam contar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt
Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls
I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de crits en el buit, de desigs violents
De tempestes que enterren vaixells dins el mar
Plena de dones rient d'uns sanguinolents
De bellesa que no deixa espai per pensar
Plena de muses ferides per sempre
Per claus rovellats en cançons de poetes vulgars
Plena de salts infinits on t'esperen immòbils
Per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç
Plena de besties bavoses a punt d'enfrontar-se
En combat desigual amb els presos cristians
Plena de nens espantats que miren
Si arriben els pares sota la pluja constant
Plena de joves erectes que arramben
Pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams
Plena de braços que s'alcen I paren un taxi
Sortint de sopars amb amics que se'n van
Plena de Creu-me ho intento, però a estones
Sospito, morena, que això no s'aturarà mai
Muerte de un Héroe Romántico
Un primo de mi madre tenía un bufete próspero en la ciudad
Hace muchos años me enviaron allí como joven pasante de abogado
Encontré una habitación sencilla: Una mesa, una cama, un espejo
Y llegaba la noche cerrada
Que en alguna taberna del centro se había hecho tarde
En el rellano la señora Manresa pasaba las horas cosiendo
Pero ese día parecía alterada se acercó nerviosa y dijo
Disculpe, no sabe cómo odio venir a pedirle favores
El inquilino del 3º esta mañana estaba como loco y ahora golpeo y no responde
A la luz de un inmenso candelabro me abrí paso en la oscuridad
Avanzando entre sombras de muebles repasaba las habitaciones
Escuché unos perros que aullaban, seguí la pista de los llantos
Y, señores, como sabrán me encontré
Un gran héroe romántico muerto en el comedor
Y tenía una nota ridícula arrugada entre las manos
Llena de dedos que jugaban con trenzas de puestas de sol y doncellas a lomos de caballos
Poco después el inspector apuntaba el contacto de un familiar
Un hermano que vivía en la costa con quien celebraban los santos
Le cerraron los dos ojos con ternura, lo taparon con un lienzo blanco
En silencio todos sorbían el té verde que había calentado la maestra del cuarto
Un cura rezó un padre nuestro con un hilo de voz muerto de sueño
Al lado nos reunimos los hombres para intentar sacar el cuerpo
Y tirando de unos tobillos sin vida salí de ese comedor
La señora Manresa sufría por el amor de Dios, ¡vigilen con los golpes!
En la calle la carroza esperaba, el cochero se distraía observando
Unos soldados de permiso que cantaban bajo la luz de los faroles
Contamos hasta tres para hacer fuerza para subir el cadáver arriba
Un viento frío heló el aire, un látigo estallando con pereza hizo arrancar los caballos
Y seguía con la nota ridícula arrugada entre las manos
Llena de gritos en el vacío, de deseos violentos
De tormentas que entierran barcos en el mar
Llena de mujeres riendo de unos sangrientos
De belleza que no deja espacio para pensar
Llena de musas heridas por siempre
Por clavos oxidados en canciones de poetas vulgares
Llena de saltos infinitos donde te esperan inmóviles
Por si quieres pasar, unos gimnastas de hielo
Llena de bestias babosas a punto de enfrentarse
En combate desigual con los presos cristianos
Llena de niños asustados que miran
Si llegan los padres bajo la lluvia constante
Llena de jóvenes erectos que arriman
Chicas adornadas para el baile del domingo de ramos
Llena de brazos que se alzan y paran un taxi
Saliendo de cenas con amigos que se van
Llena de Créeme lo intento, pero a ratos
Sospecho, morena, que esto no se detendrá nunca