395px

Sem Res

Mesclat

No Res

Res, no res res per endolcir
els cafès ni la llet ni els pastissos ni el
nostre poble sotmès.
Fel, plou fel: tanta amargor cau del cel, que hem de
llençar les ametlles i no pot créixer l'arrel.

Les noies tan cofoies que
ballaven a la plaça amb les joies de flors que havien plegat ara seuen
avorrides i deixen passar la vida amb la mirada pensida en un racó de
l'envelat.
Mal, fa mal de veure aquest temporal d'aigua de laboratori i
llampecs artificials.
Tot, crema tot, tot menys l'aro i el ninot, menys els
plens i menys la falla i brou a la llar de foc.

Sem Res

Res, sem res, res pra adoçar
os cafés, nem o leite, nem os bolos, nem o
nosso povo submisso.
Amargo, chove amargo: tanta amargura cai do céu, que temos que
jogar as amêndoas fora e não pode crescer a raiz.

As meninas tão felizes que
dançavam na praça com as joias de flores que tinham colhido agora estão sentadas
entediadas e deixam a vida passar com o olhar perdido em um canto do
palco.
Mal, é triste ver essa tempestade de água de laboratório e
raios artificiais.
Tudo, queima tudo, tudo menos o aro e o boneco, menos os
cheios e menos a fogueira e o caldo na lareira.

Escrita por: