Fel
Aquell estiu van anar morint tots
els somnis,
la llibertat va caure a mitja tardor,
la grotesca rutina es repetia
i els de sempre ho tornàvem
a perdre tot.
Cent quinze dies va durar la batalla,
baixava roig el riu, roig de roja sang,
els qui van veure l'Ebre baixar
aquells dies
asseguren haver vist un país plorant.
Fel, Fel, Fel,
del que n'era mel.
Prou que proven d'esborrar-nos
aquesta història del cap,
ignoren que els cromosomes
portem el record clavat.
A la Batalla de l'Ebre
caigué en combat la raó,
els punys dels morts quan s'obrien
deixaven anar la llavor.
Terra seca, trinxeres abandonades
com mans clivellades de treballar.
I a aquell que no va tramuntar
la carena
amb la derrota el van marcar
com bestiar.
I van empastifar la societat viva
d'una mediocritat que encara patim.
I ara tornen a l'Ebre a malvendre
l'aigua
els assassins tornen sempre al lloc
del crim.
Fel
Aquél verano fueron muriendo todos
los sueños,
la libertad cayó a mediados de otoño,
la grotesca rutina se repetía
y los de siempre volvíamos
a perderlo todo.
Ciento quince días duró la batalla,
bajaba rojo el río, rojo de sangre roja,
los que vieron el Ebro bajar
esos días
aseguran haber visto un país llorando.
Fel, Fel, Fel,
del que era miel.
Intentan borrar de nuestras mentes
esta historia,
ignoran que los cromosomas
llevamos el recuerdo clavado.
En la Batalla del Ebro
cayó en combate la razón,
los puños de los muertos al abrirse
dejaban ir la semilla.
Tierra seca, trincheras abandonadas
como manos callosas de trabajar.
Y a aquel que no cruzó
la cresta
con la derrota lo marcaron
como bestia.
Y embarran la sociedad viva
de una mediocridad que aún padecemos.
Y ahora vuelven al Ebro a vender
el agua,
los asesinos siempre vuelven al lugar
del crimen.