Crema Catalana
Perquè això ja ve d'enrere
i no ens hi posem per poc.
Seny o rauxa encén la xera,
som terra de foc.
Diu la tieta que el besavi,
que era home de seny,
vigilant per no fer agravi
va cremar més d'un convent.
Fixa-t'hi bé: jo te l'encendré.
Crema,
dins del cor ens crema
la roïnesa extrema,
encès pel nostre instint rebel.
Crema,
a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema,
a punt per artigar l'arrel.
Fusta seca, cairats i mobles,
caixes velles i sarments,
és la festa del meu poble,
és així la meva gent.
Amb palets encén la foguera,
pot fer un bon servei:
bona flama fa l'estanquera
i el retrat del rei.
Crema Catalana
Porque esto viene de atrás
y no nos detenemos por poco.
Sensatez o locura enciende la hoguera,
somos tierra de fuego.
Dice la tía que el bisabuelo,
que era hombre de sensatez,
vigilando para no hacer agravi
quemó más de un convento.
Fíjate bien: yo te lo encenderé.
Quema,
dentro del corazón nos quema
la rebeldía extrema,
enciende nuestro instinto rebelde.
Quema,
a campo abierto ya quema,
la rebeldía extrema,
a punto de arraigar la raíz.
Madera seca, cajones y muebles,
cajas viejas y sarmientos,
es la fiesta de mi pueblo,
así es mi gente.
Con palets enciende la hoguera,
puede hacer un buen servicio:
buena llama hace la estanquera
y el retrato del rey.