Sempre
Vius en els núvols
A les afores de la ciutat
Vius sense pressa
Acariciant el temps que mai fa tard.
Però avui el sol ha cremat,
Els camps inundats,
La fred es comença a despertar,
La terra ja és fang
I el forn està a punt d'explotar.
Per què sempre
Ets tu qui pren mal,
Ets tu el davantal
Que s´embrut de mentides.
Dius que és inútil
Cridar I que algú ens pugui ajudar
La por és tan endins
Que no ens deixa ni parlar
Si tens una mania
Que és viure el dia a dia
No trobo que hàgim de canviar
Per què sempre
Ets tu qui pren mal...
Sempre ets tu qui pren mal
Ets tu el davantal
Que s´embrut de mentides
Tot és tant simple
El món és tan simple
Tot és tan simple
I ells ho volen complicar
I ells ho volen complicar
Per què sempre...
Siempre
Vives en las nubes
En las afueras de la ciudad
Vives sin prisa
Acariciando el tiempo que nunca se retrasa.
Pero hoy el sol ha quemado,
Los campos inundados,
El frío comienza a despertar,
La tierra ya es barro
Y el horno está a punto de explotar.
¿Por qué siempre
Eres tú quien sale herido,
Eres tú el delantal
Que se ensucia de mentiras?
Dices que es inútil
Gritar y que alguien nos pueda ayudar
El miedo es tan profundo
Que no nos deja ni hablar.
Si tienes una manía
Que es vivir el día a día
No veo por qué debamos cambiar
¿Por qué siempre
Eres tú quien sale herido...
Siempre eres tú quien sale herido
Eres tú el delantal
Que se ensucia de mentiras.
Todo es tan simple
El mundo es tan simple
Todo es tan simple
Y ellos quieren complicarlo
Y ellos quieren complicarlo.
¿Por qué siempre...