395px

Telefeixismo

Obrint Pas

Telefeixisme

On està l'enemic, on està?
I on estan les panxes plenes de destins?
I on estan les panxes plenes de destins?

La ràbia ens creix i és l'única defensa
per combatre l'odi, la seua violència;
violència en forma de mitjans i grans empreses,
maquinària del sistema, del consum en sèrie.

La publicitat ens porta a un món fantàstic,
els anuncis ens borren i ens mengen tot el crani.
La pantalla ens xucla i ens desfà en mil pedaços,
convertint-nos en soldats de l'imperi del telediari.

Telefeixisme,
ets a dins, ets al fons de l'abisme!
Neoespanyolisme!

Agenolla't ràpid contra la paret,
jo et rebente la cara i tu m'ensenyes el carnet.
Interpretem les imatges que ens ensenya la TV,
i entre els seus mil canals diluïm la nostra ment.

Un ball de pals colpejant la teua pell,
pilotes de goma que et disparen al cervell,
condemnats a viure empresonats al Telenotícies,
que ens tortura tots i cadascun dels nostres dies.

Telefeixisme,
ets a dins, ets al fons de l'abisme!
Neoespanyolisme!

Quan confons
els batecs del teu cor amb els trets
d'una Kalashnikov,
alguna cosa estarà passant,
estigues preparat.
Si el teu cor cada cop batega més fort,
espera el senyal,
freda suor, dolça amargor...
cal que estigues,
cal que estigues,
cal que et mantingues...
ben fort!

Telefeixismo

¿Dónde está el enemigo, dónde está?
Y ¿dónde están los vientres llenos de destinos?
Y ¿dónde están los vientres llenos de destinos?

La rabia crece en nosotros y es la única defensa
para combatir el odio, su violencia;
violencia en forma de medios y grandes empresas,
maquinaria del sistema, del consumo en serie.

La publicidad nos lleva a un mundo fantástico,
los anuncios nos borran y nos comen todo el cerebro.
La pantalla nos absorbe y nos deshace en mil pedazos,
convirtiéndonos en soldados del imperio del noticiero.

Telefeixismo,
estás dentro, estás en el fondo del abismo!
Neoespañolismo!

Arrodíllate rápido contra la pared,
yo te reviento la cara y tú me enseñas el carnet.
Interpretamos las imágenes que nos enseña la TV,
y entre sus mil canales diluimos nuestra mente.

Un baile de palos golpeando tu piel,
pelotas de goma que te disparan al cerebro,
condenados a vivir encarcelados en el Telediario,
que nos tortura todos y cada uno de nuestros días.

Telefeixismo,
estás dentro, estás en el fondo del abismo!
Neoespañolismo!

Cuando confunde
los latidos de tu corazón con los disparos
de una Kalashnikov,
algo estará pasando,
estáte preparado.
Si tu corazón cada vez late más fuerte,
espera la señal,
sudor frío, dulce amargura...
es necesario que estés,
es necesario que estés,
es necesario que te mantengas...
fuerte!

Escrita por: