1939
Em vas contar com els mataren
A les presons d'oblit I horror
Amb l'esperança afusellada
Escrita en llàgrimes de foc
Vas marxar en llargues columnes
Pels camins de fred I dolor
Cames I cors plens de ferides
Aquell mil nou-cents trenta-nou
Renaix la memoria
Renaix la consiencia
Renaix l'esperança
Renaix a victòria
Em vas parlar del llarg exili
A les presons del teu record
Amb l'enyorança derrotada
Escrita en llàgrimes de foc
Vas tornar amb cara envellida
Sense renúncies ni remors
Amb la ferida en la mirada
D'aquell mil nou-cents trenta-nou
Renaix la memoria
Renaix la consiencia
Renaix l'esperança
Renaix a victòria
1939
Te contaré cómo los mataron
En las prisiones de olvido y horror
Con la esperanza fusilada
Escrita en lágrimas de fuego
Te marchaste en largas columnas
Por los caminos de frío y dolor
Piernas y corazones llenos de heridas
Aquel mil novecientos treinta y nueve
Renace la memoria
Renace la conciencia
Renace la esperanza
Renace la victoria
Me hablaste del largo exilio
En las prisiones de tu recuerdo
Con la añoranza derrotada
Escrita en lágrimas de fuego
Regresaste con cara envejecida
Sin renuncias ni remordimientos
Con la herida en la mirada
De aquel mil novecientos treinta y nueve
Renace la memoria
Renace la conciencia
Renace la esperanza
Renace la victoria