395px

Finales Azules

Oques Grasses

Finals Blaus

Sobre una pedra gratuïta es veu el món, dalt del camí que vam començar abans d'ahir.
Sols serem poc i junts ho serem tot, per tu i per mi, vivint així,
als vespres recollint matins.

Quedem així, valdrà la pena, valdrà la pena estimar-nos una vida sencera.
Sísísísí sísísísísí!

Conspirant com les mosques en aquest cul de món,
sé que tot és com és i que tots som com som.
Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després,
aquests apunts que dilluns miraré de passar a net.

Quèquèquèquè farem? (Eeeh!)
Farem el que podrem.
Res perdrem guanyant perdent, el que volem està a prop si volem poc.

No t'hi atabalis, no t'hi atabalis, vius en l'arbre del teu cap,
sempre el tens al mateix lloc.

Ja torna a venir un núvol a emprenyar, que plourà per tots però no per ells.
Què passa si volem seguir, aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper.

Quan marxi passaran estels, no ens caldrà demanar un desig,
és perquè estem mirant el cel.
Prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons,
que segur que els hi falta amor.

No estan les coses com per no dir res, com per no fer res.
Hem de treure aquests dimonis del poder, sí.
Hem de treure aquests dimonis del poder.

I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.
I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau,
acabin els finals blaus.
ImprimirEnvia a un amicPDF

Finales Azules

Sobre una piedra gratuita se ve el mundo, en el camino que empezamos antes de ayer.
Solo seremos pocos y juntos seremos todo, por ti y por mí, viviendo así,
en las noches recogiendo mañanas.

Quedamos así, valdrá la pena, valdrá la pena amarnos toda una vida.
Sísísísí sísísísísí!

Conspirando como moscas en este rincón del mundo,
sé que todo es como es y que todos somos como somos.
Este conjunto de minutos que nos hablan del después,
estos apuntes que el lunes miraré de pasar a limpio.

¿Qué qué qué qué haremos? (Eeeh!)
Haremos lo que podamos.
Nada perderemos ganando perdiendo, lo que queremos está cerca si queremos poco.

No te atabales, no te atabales, vives en el árbol de tu cabeza,
siempre lo tienes en el mismo lugar.

Ya vuelve a venir una nube a fastidiar, que lloverá para todos pero no para ellos.
¿Qué pasa si queremos seguir, aguantaremos todos sus golpes con un paraguas de papel.

Cuando se vaya pasarán estrellas, no necesitaremos pedir un deseo,
es porque estamos mirando el cielo.
Prepararemos el ataque de flores, los bombardeamos con besos,
que seguro les falta amor.

No están las cosas como para no decir nada, como para no hacer nada.
Debemos sacar a esos demonios del poder, sí.
Debemos sacar a esos demonios del poder.

Y que no nos quiten los principios, no, esperaremos su final, sí.
Y que no nos quiten los principios, no, esperaremos su final azul.
Y que no nos quiten los principios, no, esperaremos su final, sí.
Y que no nos quiten los principios, no, esperaremos su final azul,
acaben los finales azules.

Escrita por: