Libèl·lula
Amb gran verticalitat un cos va caient obeint la llei de gravetat.Un salt al buit en picat, impacte imminent. Jo destil·lo una altre realitat
Tinc pistes per trobar mil somnis diferents per tu per somiar.Per fi puc divisar, després de tant de temps, la llum de aquest final.
Libèl·lules van volant harmònicament, perseguint núvols en un cel blau. Partícules de llautó me omplen el cervell amb raigs catòdics de televisió. Però vigila: l art conceptual no té res de sexual
Veig llumetes de colors, llumins incandescents, decibels indecents. Posa em una altre copa, que qui no escolta sent, si no vol escoltar.
Com un sospir la nit se en va i els meus sentits van a dormir. Foscor i silenci esperant que la llum porti un nou matí. Un arquetip sensacional, un cos que no puc posseir. Desperto sola en uns llençols que ja estan avorrits de mi.
Libélula
Con gran verticalidad un cuerpo va cayendo obedeciendo la ley de la gravedad. Un salto al vacío en picada, impacto inminente. Destilo otra realidad
Tengo pistas para encontrar mil sueños diferentes para ti, para soñar. Por fin puedo divisar, después de tanto tiempo, la luz de este final.
Libélulas van volando armónicamente, persiguiendo nubes en un cielo azul. Partículas de plomo me llenan el cerebro con rayos catódicos de televisión. Pero cuidado: el arte conceptual no tiene nada de sexual.
Veo lucecitas de colores, luces incandescentes, decibeles indecentes. Sirve otra copa, que quien no escucha siente, si no quiere escuchar.
Como un suspiro la noche se va y mis sentidos van a dormir. Oscuridad y silencio esperando que la luz traiga un nuevo día. Un arquetipo sensacional, un cuerpo que no puedo poseer. Despierto sola en unas sábanas que ya están aburridas de mí.