Ipseïtat
Vas cometre el primer error. Le assaig era inconsistent però vas seguir sense por. Ens vas voler protegir i et vas construir un nou rol.
Alineant els satèl·lits. Vas descobrir tot l horror, la fam, la guerra i l opressió
I em vas robar els meus sentits. I els vas guardar en un pot.
Qui el podia obrir?
No podia ser jo
Des de aquell moment et vaig pertànyer a tu.
Et vas tacar de blanc. Vas perdre aquell vermell intens, el que era el teu color
Et vas vestir amb un mallot
I vas sortir a canviar el món.
Qui et podia advertir?
No podia ser jo
No tenia sentits, sols em quedava el cor
Tu no post canviar el món!!
Però sí fer-lo millor.
Ipseïtat
Vas a cometer el primer error. El ensayo era inconsistente pero seguiste sin miedo. Nos quisiste proteger y construiste un nuevo rol.
Alineando los satélites. Descubriste todo el horror, el hambre, la guerra y la opresión
Y me robaste mis sentidos. Y los guardaste en un frasco.
¿Quién lo podía abrir?
No podía ser yo
Desde ese momento te pertenecí a ti.
Te manchaste de blanco. Perdiste ese rojo intenso, el que era tu color
Te vestiste con un maillot
Y saliste a cambiar el mundo.
¿Quién te podía advertir?
No podía ser yo
No tenía sentidos, solo me quedaba el corazón.
¡Tú no puedes cambiar el mundo!
Pero sí mejorarlo.