395px

Amanda

Raimon

Amanda

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona,
la vida és eterna
en aquesta estona.
Sona la sirena
torna a la faena,
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren,
sona la sirena,
torna a la faena,
molts no tornaren,
tampoc el Manuel.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.

Amanda

Ich erinnere mich an Amanda,
wie die Straßen nass wurden,
auf dem Weg zur Fabrik,
wo Manuel arbeitete.
Das breite Lächeln,
der Regen im Gesicht,
war dir egal,
weil du ihn treffen würdest,
mit ihm, mit ihm, mit ihm.
Nur für einen Moment,
das Leben ist ewig
in diesem Augenblick.
Die Sirene ertönt,
zurück zur Arbeit,
und du gingst,
alles erhelltest
und der kurze Moment
ließ dich erblühen.
Ich erinnere mich an Amanda,
wie die Straßen nass wurden,
auf dem Weg zur Fabrik,
wo Manuel arbeitete.
Das breite Lächeln,
der Regen im Gesicht,
war dir egal,
weil du ihn treffen würdest,
mit ihm, mit ihm, mit ihm.
Der ging ins Gebirge,
was ihm nichts anhaben konnte,
der ging ins Gebirge
und in kurzer Zeit
zerstörten sie ihn,
die Sirene ertönt,
zurück zur Arbeit,
viele kamen nicht zurück,
auch Manuel nicht.
Ich erinnere mich an Amanda,
wie die Straßen nass wurden,
auf dem Weg zur Fabrik,
wo Manuel arbeitete.

Escrita por: Victor Jara