Amanda
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona,
la vida és eterna
en aquesta estona.
Sona la sirena
torna a la faena,
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren,
sona la sirena,
torna a la faena,
molts no tornaren,
tampoc el Manuel.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
Amanda
Et souviens-tu, Amanda,
les rues trempées,
allant à l'usine
là où travaillait Manuel.
Le large sourire
la pluie sur le visage
rien ne t'importait
car tu te retrouverais
avec lui, avec lui, avec lui.
Juste un instant,
la vie est éternelle
dans cet instant.
La sirène retentit
retourne au boulot,
et toi tu marchais
tout brillait autour de toi
et ce court moment
te fit éclore.
Je me souviens, Amanda,
les rues trempées,
allant à l'usine
là où travaillait Manuel.
Le large sourire
la pluie sur le visage
rien ne t'importait
car tu te retrouverais
avec lui, avec lui, avec lui.
qui partit à la montagne,
qui ne faisait aucun mal,
qui partit à la montagne
et en peu de temps
ils l'ont détruit,
la sirène retentit,
retourne au boulot,
multiples ne revinrent pas,
ni Manuel.
Je me souviens, Amanda,
les rues trempées,
allant à l'usine
là où travaillait Manuel.