Andreu, Amic
Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.
Dels ponts del riu i de les pedres velles,
dels clars matins, de la llum dels baladres,
dels teus dos peus de passejades dòcils.
Carrers estrets i espais poc metafísics,
tot l'entrellat d'una ciutat difícil,
indiferent i secularment puta.
Del llom del gos la majestat domèstica,
l'angle feroç de vertical segura,
essencials virginitats remotes.
Andreu, amic, torsimany de metalls,
eròtic cast de fusta ben antiga,
arribes tu on la paraula es trenca.
De ferro vell i de mesura insigne
-germans de crit- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.
Andreu, Amigo
Andreu, amigo, torbellino de metales
¿De dónde viene la fuerza y la vida
que encontramos en tu escultura?
De los puentes del río y de las piedras viejas,
de las mañanas claras, de la luz de los baladres,
de tus dos pies de paseos dóciles.
Calles estrechas y espacios poco metafísicos,
todo el entramado de una ciudad difícil,
indiferente y secularmente puta.
De la majestuosidad doméstica del lomo del perro,
el ángulo feroz de vertical segura,
esenciales virginidades remotas.
Andreu, amigo, torbellino de metales,
erótico casto de madera bien antigua,
llegas tú donde la palabra se quiebra.
De hierro viejo y de medida insigne
-hermanos de grito- te he hecho este poema,
Andreu, amigo, torbellino de metales.