395px

Canción del Atardecer

Raimon

Cançó de Capvespre

S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.

Canción del Atardecer

Se llevaban voces de niños
el sol que yo miraba.
Toda la luz de verano
me hacía sentir nostalgia de sueño.

El reloj, en el blanco muro,
dice cómo se va la tarde.
Se calma un viento suave
por los caminos del atardecer.

Tal vez mañana vendrán
aún lentas horas
de claridad para los ojos
de esta mirada tan ávida.

Pero ahora es la noche.
Y he quedado solitario
en la casa de los muertos
que solo yo recuerdo.

Escrita por: Raimon / Salvador Espriu