395px

Desert of Friends

Raimon

Desert D'amics

Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament .

Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada...

Desert of Friends

Desert of friends, of goods and of lords,
In a strange place and in a weird land,
Far from all good, tired of anger and sorrow,
My will and thoughts are trapped,
I find myself completely under bad power,
I don’t see anyone who cares for me,
And I’m guarded, locked up, chained and caught,
What can I do but accept my sad fate.

I've seen times when nothing pleased me;
Now I’m content with what makes me sad,
And the light chains I now value more
Than in the past the beautiful embroidery.
Fortune sees that she has shown her will
Upon me, wanting me to be at such a point;
But I don’t care, since I’ve done my duty
With all the good ones I found in company.

All these pains are nothing to suffer
In the eyes of one who calms my heart
And makes me depart with hope every day:
As I see nothing that advances us with a push
In cradling our deliverance.

Desert of friends, of goods and of lords,
In a strange place and in a weird land...

Escrita por: Jordi De Sant Jordi / Raimon