Estrelleta
Estelo, fai-te clara
Car cerque moun camin
Allà d’allà de l’espai
He vist somriure una estrella
Perduda en lo front del cel
Com espiga en temps de sega
Com al pregon de l’afrau
Una efímera lluerna
Estrelleta –jo li he dit
De la mar cerúlia gemma
¿De les flors de l’alt verger
Series tu la darrera?
No só la darrera, no
No só més que una llanterna
De la porta del jardí
Que creies tu la frontera
És sols lo començament
Lo que prenies per terme
L’univers és infinit
Pertot acaba I comença
I ençà, enllà, amunt I avall
La immensitat és oberta
I a on tu veus lo desert
Eixams de mons formiguegen
Estrellita
Estrella, hazte clara
Porque busco mi camino
Allá más allá del espacio
He visto sonreír a una estrella
Perdida en la frente del cielo
Como espiga en tiempo de siega
Como en el canto del alba
Una efímera luciérnaga
Estrellita - le he dicho
¿De la mar cerúlea joya
De las flores del alto vergel
¿Serás tú la última?
No soy la última, no
No soy más que una linterna
De la puerta del jardín
Que creías tú la frontera
Es solo el comienzo
Lo que tomabas por límite
El universo es infinito
Donde todo termina y comienza
Y aquí, allá, arriba y abajo
La inmensidad está abierta
Y donde tú ves el desierto
Enjambres de mundos hormiguean