Oda A Francesc Pujols
Al soterrani de la plaça
Transcorre un riu de pensament,
Petroli I algues transparents,
Somnis tancats en una carabassa.
Animals penjats de fils d'argent,
Titelles de paper d'estrassa
Capa freàtica en flor,
Ella és la màquina del temps
On s'hi reposa a foc somort
Veritat I ciència I aliment.
Un déu que no mira ni escolta.
Un àngel nascut d'una pedra
Gira que gira el món, mes sempre
La veritat desperta del seu son
Francesc pujols ens surt del cau
Després d'anys d'ostracisme blau
En un moment d'inspiració donà un respir a la nació.
Il·luminats mig avorrits,
Divagadors de l'esperit,
Nostre moment és arribat
I arreu se sent ferum d'esclat.
I és que a la torre de les hores
Hi ha un paio que no toca vores
Gira que gira el món, mes sempre
La veritat desperta del seu son
Francesc pujols ens surt del cau
Després d'anys d'ostracisme blau
En un moment d'inspiració donà un respir a la nació.
Oda a Francesc Pujols
En el sótano de la plaza
Fluye un río de pensamiento,
Petróleo y algas transparentes,
Sueños encerrados en una calabaza.
Animales colgados de hilos de plata,
Marionetas de papel de estraza.
Capa freática en flor,
Ella es la máquina del tiempo
Donde se reposa a fuego lento
Verdad y ciencia y alimento.
Un dios que no mira ni escucha,
Un ángel nacido de una piedra.
Gira que gira el mundo, pero siempre
La verdad despierta de su sueño.
Francesc Pujols sale de la madriguera
Tras años de ostracismo azul
En un momento de inspiración dio un respiro a la nación.
Iluminados medio aburridos,
Divagadores del espíritu,
Nuestro momento ha llegado
Y en todas partes se siente el olor a explosión.
Y es que en la torre de las horas
Hay un tipo que no toca bordes.
Gira que gira el mundo, pero siempre
La verdad despierta de su sueño.
Francesc Pujols sale de la madriguera
Tras años de ostracismo azul
En un momento de inspiración dio un respiro a la nación.