Vespres de Desembre
Vespres de desembre,
deixant la tardor,
les ombres es fan llargues
passejant pel port.
Trencant les onades
amb el peu descalç,
confonc el soroll del cor
amb el batec del mar.
Hi ha nits tan senceres,
hi ha nits sense estels,
hi ha nits que la boira
no et deixa veure el cel.
Hi ha nits sense lluna,
hi ha nits per l'amor,
hi ha nits que si esperes més
podràs veure el sol.
Vespres de desembre,
el terra és humit,
avui tinc tot el temps del món
i ningú per compartir.
Cançons a la luna
- nenúfar estrany -,
veig Neptú mirant el mar
darrere un fanal.
Hi ha nits solitàries,
hi ha nits de concert,
nits d'hotel, d'una nit,
on mai passa el temps.
Hi ha nits de tendresa,
hi ha nits per somniar,
hi ha nits molt més fosques
i altres pels amants.
De nits pots posar-te
el món a les mans,
respirar de cop molt a fons
i veure-ho tot més clar.
Oh, vespres de desembre,
nits que no acaben mai,
nits que només voldria
estar al teu costat.
Atardeceres de Diciembre
Atardeceres de diciembre,
dejando atrás el otoño,
las sombras se alargan
paseando por el puerto.
Rompiendo las olas
con los pies descalzos,
confundiendo el ruido del corazón
con el latido del mar.
Hay noches tan enteras,
hay noches sin estrellas,
hay noches que la niebla
no te deja ver el cielo.
Hay noches sin luna,
hay noches por el amor,
hay noches que si esperas más
podrás ver el sol.
Atardeceres de diciembre,
el suelo está húmedo,
hoy tengo todo el tiempo del mundo
y nadie con quien compartir.
Canciones a la luna
- nenúfar extraño -,
veo a Neptuno mirando el mar
detrás de un farol.
Hay noches solitarias,
hay noches de concierto,
noches de hotel, de una noche,
donde nunca pasa el tiempo.
Hay noches de ternura,
hay noches para soñar,
hay noches mucho más oscuras
y otras para los amantes.
En las noches puedes tomar
el mundo en tus manos,
respirar de golpe muy profundo
y verlo todo más claro.
Oh, atardeceres de diciembre,
noches que no terminan nunca,
noches que solo desearía
estar a tu lado.