395px

Pantomimas de Lucifer

Segle XIII

Pantomimes de Llucifer

Un món ple de crueltat.
Un món sense significat.
Un món buit de realitat.
Ets poc orgullós,
si que pots lluitar,
no ho pots aturar.

Un món per desafiar.
Un món que et fa intimidar.
Un món per imaginar.
Tu el pots sentir,
el dolor és patir,
però no has de morir.

Passen el anys i a cada instant,
ressonen el que havien set planys.
Ningú escolta la veritat,
en un món que ells han disfressat.
Titelles cecs i enganyats,
obriu els ulls o fareu tard.

Desperteu-vos.
No dormiu més.
Benvinguts al món real, infernal!

Ningú sap la veritat,
és visibilitat,
és la llum que entra dins,
o simplement són verins?
Ningú sap la veritat
dins un món disfressat.
No hi ha verges al cel,
tot el mal sota un vel,
el món es fon.

Desperteu-vos....

El món es fon.

Pantomimas de Lucifer

Un mundo lleno de crueldad.
Un mundo sin significado.
Un mundo vacío de realidad.
Eres poco orgulloso,
sí puedes luchar,
no puedes detenerlo.

Un mundo por desafiar.
Un mundo que te intimida.
Un mundo por imaginar.
Tú lo puedes sentir,
el dolor es sufrir,
pero no debes morir.

Pasaron los años y en cada instante,
resuenan lo que fueron siete llantos.
Nadie escucha la verdad,
en un mundo que ellos han disfrazado.
Marionetas ciegas y engañadas,
abran los ojos o será tarde.

Despierten.
No duerman más.
¡Bienvenidos al mundo real, infernal!

Nadie sabe la verdad,
es visibilidad,
es la luz que entra adentro,
¿o simplemente son venenos?
Nadie sabe la verdad
dentro de un mundo disfrazado.
No hay vírgenes en el cielo,
todo el mal bajo un velo,
el mundo se desmorona.

Despierten...

El mundo se desmorona.

Escrita por: Princesa Rosa, Laura Muñoz