Líquid
Corríem a la vora d'aquell riu
Deixàrem les petjades marcant el fang
Miràrem al davant amb el gest que diu
Tornes a estar viu
Sabíem que el moment era nostre
El disfrutàrem com si fos un regal
I les xarxes quedaren orfes del moment més especial
Hem deixat que guanyaren la guerra
Mentre fèiem de les closques collars
Per celebrar la seua justa victòria
Ens tornen a governar
Quan el cinisme inunda les frases
Quan la incertesa ocupa tot l'espai
Crida més fort crida més fort
Que no ens escoltarà ningú
Crida més fort, crida més fort
Les hores miren tristament el rellotge
I jo mire el teu vestit
Crida més fort crida més fort
Recordaré el teu aroma per sempre
Serà l'olor de la victòria i a més
De la insistència dels teus llavis vermells
Farem dels versos un vaixell
Per transportar totes les nostres misèries
I enfonsar-lo a l'oceà
El progrés alimenta l'absència
Viure molt i veure't poc
La premissa de perdre l'essència
I una lluna en cada port
Tots dos, tots dos som
Persones amb dret a decidir a caminar
Sols que tu camines sol
I a mi m'acompanya l'aire
Líquido
Corríamos a la orilla de aquel río
Dejamos las huellas marcando el barro
Miramos hacia adelante con el gesto que dice
Vuelves a estar vivo
Sabíamos que el momento era nuestro
Lo disfrutamos como si fuera un regalo
Y las redes quedaron huérfanas del momento más especial
Hemos dejado que ganaran la guerra
Mientras hacíamos de las conchas collares
Para celebrar su justa victoria
Nos vuelven a gobernar
Cuando el cinismo inunda las frases
Cuando la incertidumbre ocupa todo el espacio
Grita más fuerte, grita más fuerte
Que nadie nos escuchará
Grita más fuerte, grita más fuerte
Las horas miran tristemente el reloj
Y yo miro tu vestido
Grita más fuerte, grita más fuerte
Recordaré tu aroma por siempre
Será el olor de la victoria y además
De la insistencia de tus labios rojos
Haremos de los versos un barco
Para transportar todas nuestras miserias
Y hundirlo en el océano
El progreso alimenta la ausencia
Vivir mucho y verte poco
La premisa de perder la esencia
Y una luna en cada puerto
Los dos, los dos somos
Personas con derecho a decidir a caminar
Solo que tú caminas solo
Y a mí me acompaña el aire