Instants del temps
Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.
Un envàs sense retorn
així serem tu i jo
passatgers a l´últim vol
haurem d´anar.
Sempre endavant
sempre inventant respostes
sempre esperant en va
No som diferents
només instants del temps.
Qui anirà a buscar-te si te´n vas
qui t´esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.
Si tot fos una il·lusió
potser em faria por
si ara som reals tu i jo
haurem d´anar.
Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va.
No som diferents
només instants del temps.
Sempre endavant
sempre sembrant preguntes
sempre fugint, de què?
digue´m on anem
per què seguim corrent.
Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va
No som diferents
només instants del temps.