Indigne
Sempre a la foscor
Així treballa la meva ment
Per poder ser lliure
I el màxim de complaent
Lluny de la resta I de tot ramat
Perque el pastor es que no em pot ni veure
Mentre m'enric de l’humanitat
Vas buscant que se’m pot retreure
Indigne
Gent com tu que no es ni digne
De jutjar I menys d’assassinar
Amagats darrera els seus signes
Protegits I amb impunitat
Projecten la seva ràbia
Cap a mi I tot el que m'agrada
Em fotrien dins d'una gàbia
Però jo volo amb Satanàs
Tinc la força de la intel•ligència
Tinc collons, és més, tinc criteri
Soc aquell a qui tu li dius enemic
Soc aquell a qui tu li dius el Dimoni
Soc aquell
Que quan tu dorms està
Despert I mes enllà
D'un somni es menja la vida
Indigne
Siempre en la oscuridad
Así trabaja mi mente
Para poder ser libre
Y lo más complaciente
Lejos del resto y de todo rebaño
Porque el pastor es que no me puede ni ver
Mientras me enriquezco de la humanidad
Vas buscando qué reprocharme
Indignado
Gente como tú que no es ni digna
De juzgar y menos de asesinar
Escondidos detrás de sus signos
Protegidos y con impunidad
Proyectan su rabia
Hacia mí y todo lo que me gusta
Me meterían en una jaula
Pero yo vuelo con Satanás
Tengo la fuerza de la inteligencia
Tengo huevos, es más, tengo criterio
Soy aquel a quien tú llamas enemigo
Soy aquel a quien tú llamas el Demonio
Soy aquel
Que cuando tú duermes está
Despierto y más allá
De un sueño se come la vida