Cançó de Suburbi
M'estimo l'horta escanyolida
Que de la fàbrica es ressent
I em plau voltar la meva vida
D'aquest paisatge indiferent
I em plau l'estona virolada
Gent d'amanida i berenar
Una donzella espitregada
I una cançó que fa plorar
I l'home humil que a l'aire ensenya
Un front valent i un ull esclau
I va amb la gorra i l'espardenya
I el farcellet i el vestit blau
Aquí jo veig que el món se m'obre
Fred i terrible com la mort
I és tan mesquina i és tan pobra
La campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
I en el meu rostre no hi ha vel
I em puc mirar l'ànima nua
Sense cap mica de recel
Estimo l'horta desolada
El presseguer ensopit que es mor
I l'arengada platejada
Porró de sang, tomàquet d'or
Jo vaig seguint la vostra dèria
Homes estranys de bones dents
Que tornareu a la misèria
Una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes
Llàgrima, rosa, perla i bes
Duri aquest cor i aquestes venes
Duri aquest ull que no veu res
Vestit encès que el goig estripa
Dansa per mi! Home lleial
Vine, fumem la nostra pipa
Damunt de l'herba virginal
Digue'm les vives meravelles
Del teu treball, del teu turment
Sota el concert de les estrelles
Anem fumant tranquil·lament
Canción de Suburbio
Miro con cariño el huerto desgastado
Que de la fábrica se resiente
Y me complace recorrer mi vida
En este paisaje indiferente
Y me agrada la hora revuelta
Gente de ensalada y merienda
Una doncella despeinada
Y una canción que hace llorar
Y el hombre humilde que al aire enseña
Una frente valiente y un ojo esclavo
Y va con la gorra y las alpargatas
Y el pañuelo y el traje azul
Aquí veo que el mundo se me abre
Frío y terrible como la muerte
Y es tan mezquina y es tan pobre
La campanita de mi corazón
De los lagartos huye la corriente
Y en mi rostro no hay velo
Y puedo mirar el alma desnuda
Sin ningún atisbo de recelo
Amo el huerto desolado
El melocotonero adormecido que se muere
Y la sardina plateada
Botella de sangre, tomate de oro
Sigo vuestra locura
Hombres extraños de buenos dientes
Que volveréis a la miseria
Un poco más contentos
Duren los males, duren las penas
Lágrima, rosa, perla y beso
Dure este corazón y estas venas
Dure este ojo que no ve nada
Traje encendido que la alegría destroza
¡Baila para mí! Hombre leal
Ven, fumemos nuestra pipa
Sobre la hierba virginal
Cuéntame las vivas maravillas
De tu trabajo, de tu tormento
Bajo el concierto de las estrellas
Vamos fumando tranquilamente
Escrita por: Josep Maria de Sagarra