Sempre Balla
Pot semblar que el món badalla
Pot semblar quieta la nit
Però no t'adormis al meu pit que sempre balla
Que a la vall dels adormits el meu cor no hi fa parada
El cant de les encantades se l'emporta bosc endins
Un record truca a la porta
Les notes apagades d'una vella cançó
Sensacions que jo ja creia mortes
Però avui, avui recordo el teu cos
La dansa el deliri de l'estança
La llum de la teva habitació
Fortes I més fortes batzegades
Que avui, avui tot em parla amb el teu nom
La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
Una vella senyora escombra el teatre dels malsons
Camino quan tot calla I he comptat amb les mans
Les poques finestres enceses d'una ciutat
Que guarden la nit lila amb el record dels anys
I no apaguen la flama perque no arribi demà
Avui recordo el teu cos
La dansa el deliri de l'estança
La llum de la teva habitació
Fortes I més fortes batzegades
Que avui, avui tot em parla amb el teu nom
La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
Una vella senyora escombra el teatre dels malsons
Camino quan tot calla I he comptat amb les mans
Les poques finestres enceses d'una ciutat
Que guarden la nit lila amb el record dels anys
I no apaguen la flama perque no arribi demà
Altijd Dansen
Het kan lijken alsof de wereld geeuwt
Het kan lijken alsof de nacht stil is
Maar val niet in slaap op mijn borst die altijd danst
Want in de vallei van de slapenden maakt mijn hart geen stop
Het gezang van de betoverden wordt het bos in meegenomen
Een herinnering klopt op de deur
De gedempte noten van een oud lied
Gevoelens die ik al dood waande
Maar vandaag, vandaag herinner ik me jouw lichaam
De dans, de roes van de kamer
Het licht van jouw kamer
Sterke en steeds sterkere klappen
Want vandaag, vandaag spreekt alles met jouw naam
De mensen keren terug naar huis, de show is voorbij
Een oude dame veegt het theater van de nachtmerries
Ik loop als alles stil is en heb met mijn handen geteld
De weinige verlichte ramen van een stad
Die de paarse nacht bewaart met de herinnering aan de jaren
En doven het vuur niet zodat morgen niet komt
Vandaag herinner ik me jouw lichaam
De dans, de roes van de kamer
Het licht van jouw kamer
Sterke en steeds sterkere klappen
Want vandaag, vandaag spreekt alles met jouw naam
De mensen keren terug naar huis, de show is voorbij
Een oude dame veegt het theater van de nachtmerries
Ik loop als alles stil is en heb met mijn handen geteld
De weinige verlichte ramen van een stad
Die de paarse nacht bewaart met de herinnering aan de jaren
En doven het vuur niet zodat morgen niet komt