Osoa
Direnak eta dudak, ta daudenak eta dudak,
Inoiz egongo ez direnak, agertutakoak.
Bidea pasatu orduko milaka ordu galdu
Naizena eta dudak, ez naizena eta dudak ta,
Erdituko ditudanak ta izango ez direnak.
Orriak kontatu orduko gehiago beharko ditut orain
Soldata eta dudak, ta teloiak eta dudak ta,
Inoiz egingo ez direnak, ta egin direnak.
Zerbait oihukatu orduko ahotsa galduko dut.
Lo gutxi eta dudak ta nerbioak eta dudak ta
Idatziko ez ditudanak, ta sortutakoak.
Argia piztu orduko iluna desagertuko da.
Badakizu, zalantzak besterik ez ditut,
Erdi naizela sentitu dut,
Berriz osoa izan nahi dut, izan nahi dut.
Gizakia eta dudak, emakumea eta dudak ta,
Lortu ez diren xedeak, bortxatu direnak.
Burmuinera heldu orduko burua galduko dut.
Ametsak eta dudak eta pozak eta dudak ta,
Beldurtzen duten egiak, gezur mingarriak.
Sutea hasi orduko errautzak besterik ez dira.
Behar beste negar egingo dut eta
Sikatzen naizenean, birmoldatu
Eta osotasuna lortu
Osoa izan nahi dut
Osoa
Direcciones y dudas, las que están y las que están,
Las que nunca estarán, las que se han mostrado.
Perder miles de horas pasando el camino
Mi nombre y dudas, no mi nombre y dudas,
Las que voy a compartir y las que nunca serán.
Tendré que contar más páginas a partir de ahora
Salarios y dudas, y metas y dudas,
Las que nunca se harán, y las que se han hecho.
Algo gritaré, perderé la voz.
Pocas horas de sueño y dudas, y nervios y dudas
Las que no escribiré, y las que han sido creadas.
La luz se encenderá, la oscuridad desaparecerá.
Sabes, no tengo más que dudas,
He sentido que soy la mitad,
Quiero ser completo de nuevo, quiero ser completo.
La humanidad y dudas, la mujer y dudas,
Los objetivos no alcanzados, los traicionados.
Cuando llegue al abismo, perderé la cabeza.
Sueños y dudas, y alegrías y dudas,
Las acciones que asustan, las mentiras crueles.
Cuando comience el fuego, solo quedan cenizas.
Tendré que lamentar otra necesidad y
Cuando me queme, me transformaré
Y alcanzaré la plenitud
Quiero ser completo