Esbarzers (remix)
L'olor a podrit de València em posa calent
Expulsat per l'arc de l'estació de tren
Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls
L'última "xusta" banyada, rosella xafigada
Qui collons ha apagat la llum?
Carn de rodalia I AP7
Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre I veig
Com ens cau el cel damunt I amb el dit del mig
L'aguante I el tire cap amunt, ouyeah!!
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
Allí es sent una melodia
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers
"Incar-me" un garrot I volar, descivilitzar-me
Aprendre a estimar les tares, les turbulències
Descobrir-nos a poc a poc les carències
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi
Contar-nos les misèries amb formatge pa I vi
Esnifar la vida amb "turulo" compartit
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues
Raconets ocults, cicatrius I tatuatges
Soltaves poesia en totes les mirades
Jo tenia les entranyes plenes de deixalles
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus
Esbarzers (remix)
De geur van rotzooi uit Valencia maakt me heet
Uitgespuugd door de boog van het treinstation
Ik ben de laatste passagier op het perron van jouw ogen
De laatste 'xusta' gewassen, verwelkte roos
Wie de fuck heeft het licht uitgedaan?
Vlees van de regio en de AP7
Zeven keer per week val ik voor je linker voet en zie
Hoe de hemel op ons valt en met de middelvinger
Hou ik het omhoog en gooi het omhoog, oh ja!!
Op de punt van mijn tong had ik een stuk Venus
Dat uit mijn mond kwam elke keer dat ik hem opende
Als ik ga zoeken naar vreugde
Weet ik niet waarom ik altijd in jouw straat eindig
Daar klinkt een melodie
Schurend als suikerriet, een streling van braamstruiken
"Mezelf een klap geven" en vliegen, mezelf ontciviliseren
Leren de tekortkomingen, de turbulenties te waarderen
Langzaam onze tekortkomingen ontdekken
Vrienden verzorgen zoals zij mij verzorgen
Onze ellende vertellen met kaas, brood en wijn
De leven snuiven met een gedeelde 'turulo'
De tong laten reizen door de vallei die je tussen je borsten hebt
Alles voor het vaderland van jouw lichaam, rimpels, kruimels, sproeten
Verborgen hoekjes, littekens en tatoeages
Jij liet poëzie los in al je blikken
Ik had mijn ingewanden vol rommel
En op de punt van mijn tong had ik een stuk Venus
Dat uit mijn mond kwam elke keer dat ik hem opende
Als ik ga zoeken naar vreugde
Weet ik niet waarom ik altijd in jouw straat eindig
Ik kom daar als de dag sterft
En jij verzamelt altijd mijn ziel van mijn voeten