395px

Mi Sencillo País

Age Van Der Velde

Mien Slichte Laand

Mit braide waddenzee veur leste kweller sliek
En blokken van bazalt aan t voutenend van diek
En t knoesterege haart dat zeldzoam opengait
As over sloot en laand de regen keuning kraait
Mit westewiend, dij deelslagt over dörp en stad
Ien ain palet van gries, doar nooit veul kleur ien zat
Dit slichte laand dat mienent is

Mit kerken op n wier as hoogste heuveltoppen
En torenklokken dij vergees de mensen kloppen
Noar lege, koale kerk en baanken, haard en recht
Ien kolle wintertied, dij onner t vraispunt legt
Mit haarde oostewiend dij sikkom oam ofsnidt
Mit snijvlokken dwirrelnd, speuls en teer en wit
Over dit laand dat mienent is

Mit lege wolkenlucht dij aanstörmt mit het tij
Mit mist en dook en damp, dij toudekt as n vlij
Dij minsen luddek moakt en veul onzichtboar moakt
Mit hoge wolkenlucht, dij vol mit monsters voart
Mit haarde noordewiend, dij ales striemt en schudt
Dij t loug gain meelie gunt en ales kroaken dut
Van t slichte laand dat mienent is

Moar as de veurjoarszun deur witte wolken brekt
Dit rieke, rije laand zien mooiste vlaag oetstekt
As ien de junimoand t zunschienkoren trilt
As wichter lachend tougeven, onweerstoanboar mild
As Stad en Ommelaand flustern ien zudewiend
Dat min, woar min ook gait, t naars mooier viendt
Din zingt mien laand, mien slichte laand

Mi Sencillo País

Con amplio mar de Wadden para el último barro fangoso
Y bloques de basalto al final del dique
Y el corazón nudoso que rara vez se abre
Mientras sobre zanjas y tierras la lluvia reina
Con viento del oeste, que azota sobre pueblo y ciudad
En un paleta de grises, donde nunca hay mucho color
Este sencillo país que es mío

Con iglesias en montículos como las colinas más altas
Y campanas de torre que golpean en vano a la gente
Hacia iglesias vacías, frías y rectas
En el crudo invierno, que se acuesta bajo cero
Con fuerte viento del este que casi corta el aliento
Con copos de nieve bailando, juguetones y delicados y blancos
Sobre esta tierra que es mía

Con cielo vacío de nubes que avanza con la marea
Con niebla y vapor que cubre como un velo
Que hace a la gente callar y mucho invisible
Con cielo alto lleno de monstruos que avanzan
Con fuerte viento del norte que todo azota y sacude
Que no tiene piedad con el barro y hace crujir todo
De este sencillo país que es mío

Pero cuando el sol de primavera rompe a través de las nubes blancas
Este rico, fértil país muestra su mejor cara
Cuando en el mes de junio tiembla la luz del sol
Cuando el invierno se rinde, irresistiblemente suave
Cuando la Ciudad y la Región susurran en el viento del sur
Que donde sea que vayas, encuentras la belleza
Entonces canta mi país, mi sencillo país

Escrita por: