395px

Vida de un Gato

Albert Pla

Vida D'un Gat

El seu pare era un vell gat gordo i coix
I sa mare una gata de carrer
I ell va néixer una nit sota la pluja
Però sa mare morí al part
I el seu pare d'un infart
I va quedar abandonat pel mig dels prats
Moriria de gana moriria congelat
Però sort que era un gat i tenia set vides
No tenia ni pares ni un amic
Ni un padrí de família que el cuidés
I així solitari justet amb uns dies de vida
Va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
Però va ser en creuar una carretera
Que un camió va i l'atropella en un pas zebra
Però sort que era un gat i tenia set vides
I va sentir-se deprimit dèbil agobiat
Tan esclafat sota el camió
Veia que no podia que no podia respirar
Però per res la vida no volia deixar

Ferit i amb la por a la mort
Va seguir una nena i la nena el va agafar
Va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
Se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
Però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
I mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
Però sort que era un gat i tenia set vides
Set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
Rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
Hi ha vida hi ha vida

Però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
Aconseguí creuar la ciutat fins al port
I va va veure el mar i va veure un peix
Va acostar-se al moll però va relliscar
I va caure a l'aigua va sentir-se perdut
Ho tenia clar moriria ofegat
Però sort que era un gat i tenia set vides
Era patètic veure com s'enganxava a la vida
Xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
I aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
Va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca

Set mesos després va desembarcar
En una terra estranya apocalíptica i ingrata
Les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
I un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
I de cop una bomba li va petar sota els peus
I va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
Però sort que era un gat i tenia set vides
I en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
I on reina la violència t'acribillen per la jeta
El cos ple de metralla que es es moria que es moria
Quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai

Una gata preciosa i piadosa el recollí
I amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
I es tirà follant els dies que passà en convalescència
Però la gateta ocultava que estimava un altre gat
Què dic un gat si allò era un tigre
Que ho va descobrir unmal dia va jurar que els mataria
Això era un lio de faldilles
Però sort que era un gat i tenia set vides
Imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
Reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
La gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
I ell de què sino s'escapa perseguit com una rata

Van acabar-se els tiros i eren temps de pau
De pau però misèria de penes i gana
I un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
Que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
Per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
I una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
Yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
Però sort que era un gat i tenia set vides
Va sortir per poter de miracle que no el pesquen
Que no acaba com un plat de subsistència
A la postguerra hi ha gana hi ha gana

Havien passat set vides però el gatet mai no es moria
La veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida
I ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava
Ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
Que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
Però hostia puta quina vida més perra que tenia
I per desgràcia era un gat i tenia set vides.

Vida de un Gato

Su padre era un viejo gato gordo y cojo
Y su madre una gata callejera
Y él nació una noche bajo la lluvia
Pero su madre murió en el parto
Y su padre de un infarto
Y quedó abandonado en medio de los prados
Moriría de hambre, moriría congelado
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
No tenía ni padres ni un amigo
Ni un padrino de familia que lo cuidara
Y así solitario apenas con unos días de vida
Arrastró su cuerpo por un camino por la ciudad
Pero fue al cruzar una carretera
Que un camión lo atropelló en un paso de cebra
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
Y se sintió deprimido, débil, agobiado
Tan aplastado bajo el camión
Veía que no podía, que no podía respirar
Pero por nada la vida no quería dejar

Herido y con miedo a la muerte
Siguió a una niña y la niña lo agarró
Lo acogió en brazos, le puso un nombre ridículo
Se lo llevó a su casa y lo mostró a la familia
Pero un padre sin escrúpulos que lo agarra por la espalda
Y mientras regañaba a la niña, lo tiró por la ventana
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
Siete pisos de caída y quedó vivo sobre la acera
Destrozado y destrozado, pero hay más vidas que lo esperan
Hay vida, hay vida

Pero logró levantarse, logró caminar
Logró cruzar la ciudad hasta el puerto
Y vio el mar y vio un pez
Se acercó al muelle pero resbaló
Y cayó al agua, se sintió perdido
Lo tenía claro, moriría ahogado
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
Era patético ver cómo se aferraba a la vida
Chapoteando hacia un barco que se alejaba mar adentro
Y logró subirse medio ahogado, muerto de pena
Pasó toda la infancia dentro de un barco de pesca

Siete meses después desembarcó
En una tierra extraña, apocalíptica e ingrata
Las casas medio destruidas de gente muerta o matándose
Y un lío de gritos histéricos de terrores y fuegos y nervios
Y de repente una bomba le explotó bajo los pies
Y salió volando por los aires despidiéndose de la vida
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
Y en ese país de mierda había guerra, había guerra
Y donde reina la violencia te acribillan por la jeta
El cuerpo lleno de metralla que se moría, que se moría
Cuando se convirtió en un prodigio que él nunca esperó

Una gata preciosa y piadosa lo recogió
Y con el tiempo y unas caricias le curó las heridas
Y se pasó follando los días que pasó en convalecencia
Pero la gatita ocultaba que amaba a otro gato
¿Qué digo un gato si aquello era un tigre?
Que lo descubrió un mal día, juró que los mataría
Eso era un lío de faldas
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
Imaginen a esa bestia, una especie de legionario
Exigiendo como venganza lenta muerte para los dos amantes
La gata quedó muerta desgarrada a arañazos
Y él de qué sino se escapa, perseguido como una rata

Se acabaron los tiros y era tiempo de paz
De paz, pero miseria de penas y hambre
Y un día el gato volvió a sentir que su cuerpo levitaba
Que desafiaba toda ley de gravedad
Por las patas lo agarraban y del suelo lo levantaban
Y una voz ilusionada que lo miraba y exclamaba
¡Yujuúú, familia, hoy para almorzar tenemos gato a la brasa!
Pero suerte que era un gato y tenía siete vidas
Salió por pura suerte de milagro que no lo pescaran
Que no acabara como un plato de subsistencia
En la posguerra hay hambre, hay hambre

Habían pasado siete vidas pero el gatito nunca moría
La verdad no entendía la gracia de esta vida
Y ahora solo se arrastraba, solo erraba, solo vagaba
Ahora era un viejo gato de mierda, despreciado por todo el mundo
Que era el colmo de las hostias, que es que estaba quemado
Pero hostia puta, qué vida más perra que tenía
Y por desgracia era un gato y tenía siete vidas.

Escrita por: