El Cabaret Galàctic
Homes I dones I nens del cap dret
Correu, correu, que el temps pot no ser etern
Per entre núvols I molins de vent
S'obren les portes d'aquest cabaret
Ballets I orquestres, clowns I jocs de mans
Són el repòs del viatger cansat
El Capità Cisterna omple l'espai
D'espills opacs I sers imaginats
Sàvia I antiga l'estanquera ens diu
No tingueu por dels morts, cal témer els vius
Bufa simun! Desseca llacs I rius
Apaga el foc sagrat, pluja d'estiu
Dues germanes contrabandistes són
Amples vestits, cabells llargs I cançons
Sota els vestits el mestre caçador
Riu I el seu riure espanta les tristors
El posadiscos neda en moscatell
El maître dorm dessota el taulell
Miss Univers predica als quatre vents
Deixa-hi a fora la noció del temps
El foc primer brolla d'un barret blanc
Sorres I cels formen els decorats
Estrelles orfes, bruixes I cavalls
Màscares negres obriran el ball
Barres I estrelles, símbols del passat
Falç I martells en el mateix mirall
Déus I Senyors I exèrcits comdemnats
EL somni és vida al cabaret somniat
Monjos borratxos I alquimistes folls
Fan boires baixes, flamarades d'or
Ses suaus carícies m'han buidat el cor
Del sentiment inhòspit de l'enyor
El cabaret galàctic ja és obert
Els paralítics hi aprendran claqué
La masovera enganya els innocents
Cambrers romàntics cremen els diners
El Cabaret Galáctico
Hombres y mujeres y niños del derecho
Corred, corred, que el tiempo puede no ser eterno
Entre nubes y molinos de viento
Se abren las puertas de este cabaret
Ballets y orquestas, payasos y juegos de manos
Son el descanso del viajero cansado
El Capitán Cisterna llena el espacio
De espejos opacos y seres imaginados
Sabia y antigua la estanquera nos dice
No tengáis miedo de los muertos, hay que temer a los vivos
¡Sopla simún! Seca lagos y ríos
Apaga el fuego sagrado, lluvia de verano
Dos hermanas contrabandistas son
Amplios vestidos, cabellos largos y canciones
Bajo los vestidos el maestro cazador
Ríe y su risa espanta las tristezas
El tocadiscos nada en moscatel
El maître duerme debajo del mostrador
Miss Universo predica a los cuatro vientos
Deja afuera la noción del tiempo
El fuego primero brota de un sombrero blanco
Arenas y cielos forman los decorados
Estrellas huérfanas, brujas y caballos
Máscaras negras abrirán el baile
Barras y estrellas, símbolos del pasado
Hoz y martillos en el mismo espejo
Dioses y señores y ejércitos condenados
El sueño es vida en el cabaret soñado
Monjes borrachos y alquimistas locos
Hacen nieblas bajas, llamaradas de oro
Sus suaves caricias me han vaciado el corazón
Del sentimiento inhóspito de la añoranza
El cabaret galáctico ya está abierto
Los paralíticos aprenderán claqué
La casera engaña a los inocentes
Camareros románticos queman el dinero