Viatge etíl·lic
Són sorprenents els camins
de la teva ment
perversament estranya.
Com innocents individus
esperem a la porta
d'un avió que no s'enlaira.
Anem corrent cap a un lloc
que no sabem on és,
no hi ha cap pista d'on para.
Veurem conyac i licor
i vins que fan olors
i cerveses i moltes plantes
que fan volar la ment,
i surts de dintre teu.
És un viatge estelar
volem molt lluny.
Des del sofà creuem el mar flotant.
Nedem entre els estels.
Som dins de l'hiperespai
en una nau de colors
de verds daltònics, blaus i grocs
i fugim de la realitat
fictícia, inversament linial, de l'horitzó.
I ara em desperto nu
perfectament alat.
M'he convertit en un àngel.
I llepo un tros de barnís
buscant cada matís.
I ara em surten escates
Sense pensar-ho més,
m'enfilo a la paret.
Sóc una sargantanai menjo mosques.
menjo suc d'escarabats
i sento com m'embriaga,
i se me'n va la ment,
i surto de dins meu.
És un viatge estelar
volem molt lluny.
Des del sofà creuem el mar flotant.
Nedem entre els estels.
Som dins de l'hiperespai
en una nau de colors
de verds daltònics, blaus i grocs
i fugim de la realitat
fictícia, inversament linial, de l'horitzó.
Viaje etílico
Son sorprendentes los caminos
de tu mente
perversamente extraña.
Como inocentes individuos
esperamos en la puerta
de un avión que no despega.
Vamos corriendo hacia un lugar
que no sabemos dónde está,
no hay ninguna pista de dónde parar.
Veremos coñac y licor
y vinos que huelen
y cervezas y muchas plantas
que hacen volar la mente,
y sales de dentro de ti.
Es un viaje estelar
queremos muy lejos.
Desde el sofá cruzamos el mar flotando.
Nadamos entre las estrellas.
Estamos dentro del hiperespacio
en una nave de colores
de verdes daltonicos, azules y amarillos
y escapamos de la realidad
ficticia, inversamente lineal, del horizonte.
Y ahora despierto desnudo
perfectamente alado.
Me he convertido en un ángel.
Y lamo un trozo de barniz
buscando cada matiz.
Y ahora me salen escamas
Sin pensarlo más,
me trepo a la pared.
Soy una lagartija y como moscas.
como jugo de escarabajos
y siento cómo me embriaga,
y se me va la mente,
y salgo de dentro de mí.
Es un viaje estelar
queremos muy lejos.
Desde el sofá cruzamos el mar flotando.
Nadamos entre las estrellas.
Estamos dentro del hiperespacio
en una nave de colores
de verdes daltonicos, azules y amarillos
y escapamos de la realidad
ficticia, inversamente lineal, del horizonte.