Cançó de N'aroa
Ja sé que m'he cremat
Ja sé que m'he cremat, i no sent foc
I tu ets s'espurna i ni calor no sents
Ja sé que m'he enyorat
Ja sé que m'he enyorat i no tenc lloc
Tu ets es temps, es vent; tu ets els moments
Els moments que jo vull i que tu tens
Te puc veure sense els ulls,
Que no et miren per orgull
I així i tot hi veig que estic perdut
Tu ets sa imatge tu ets sa meva llum,
I jo crem entre por i fum
Ni ses llàgrimes li donen punt.
Tu ets s'oronella que ve amb s'estació
I se'n va amb ella
Però deixes es niu en es terrat,
I se't recorda quan te n'has anat
Ja veig que no puc fer
Ja veig que no puc fer res més que res
Ni m'he donat a entendre ni t'he entès
De sa teva dolçor d'una nina major has anat fent
Sa presó de sa meva il.lusió, il.lusió,
Just d'això som pecador
Massa feina i dius que no, i desenterres sa llavor
Que si fos que si ara seria un jardí
De roses que han emmusteït, i han tornat un espinall
Que és es teu reflex i es meu mirall
N'aroa's Song
I know I've burned myself
I know I've burned myself, and I don't feel the fire
And you are the spark, not feeling any warmth
I know I've missed
I know I've missed and I have no place
You are the time, the wind; you are the moments
The moments that I want and that you have
I can see you without my eyes,
That don't look at you out of pride
And yet I see that I am lost
You are the image, you are my light,
And I burn between fear and smoke
Not even the tears give it a point.
You are the swallow that comes with the season
And leaves with it
But you leave the nest on the rooftop,
And you are remembered when you're gone
I see that I can't do
I see that I can't do anything else but nothing
I haven't made myself understood nor understood you
From your sweetness you have been making a grown-up girl
The prison of my illusion, illusion,
That's why we are sinners
Too much work and you say no, and you unearth the seed
That if it were now it would be a garden
Of roses that have withered, and have turned into thorns
That's your reflection and my mirror