395px

Manfred

Aramateix

Manfred

Novembre obria els seus braços
i tu nu com cada matí
cercaves entre les roques
el rastre del teu paradís.
On són els ocells d'ales blanques?
On és la salvatge remor?
On és la memòria marina?
D'escuma i elisi del nord?
I mut, contemplant la tragèdia
recordes quan vares fugir
d'aquella Alemanya boirosa
on res no hi tenia sentit.
Però Manfred, què li han fet al mar
que l'aigua s'ha tenyit de mort,
que arriben a la platja onades de vergonya
que ho embruten tot?
Però Manfred, què li han fet al mar
Que t'han atravessat el cor,
amb llances de misèria, l'atlàntica bellesa
que ho inundava tot?
Novembre obria els seus braços
i tu nu com cada matí
cercaves entre les roques
el rastre del teu paradís.
Però qui ha estat capaç de robar-te
un somni de mar infinit,
la vida banyant-se a la platja
i el crit abissat dels dofins?
I diuen les bruixes marines
que et veuen vagar pels esculls
una ombra en tenebres, vestit de nuesa
i mars de tristesa als teus ulls.
Manfred Gnadinge, feia més de trenta anys que havia
abandonat Alemanya per instal·lar-se a Camelle
(Costa da Morte - Galícia). A redós d'una senzilla
barraca on vivia que havia anat bastint un museu
d'escultures fetes de pedres i elements estranys que
duia el mar que conformaven l'expressió artística de la
seva renúncia a la vida convencional. Tot se'n va anar
en orris quan el petrolier Prestige vessà la seva
càrrega en enfonsar-se prop de la costa. Manfred
Gnadinge, en veure destruïda la seva obra i el seu
hàbitat, l'únic que tenia al món, deixà de menjar, de
medicar-se i morí el 28 de desembre de 2002.

Manfred

Noviembre abría sus brazos
y tú desnudo como cada mañana
cavabas entre las rocas
el rastro de tu paraíso.
¿Dónde están los pájaros de alas blancas?
¿Dónde está el salvaje rumor?
¿Dónde está la memoria marina?
De espuma y elixir del norte?
Y mudo, contemplando la tragedia
recuerdas cuando huiste
de aquella Alemania brumosa
donde nada tenía sentido.
Pero Manfred, qué le han hecho al mar
que el agua se ha teñido de muerte,
que llegan a la playa olas de vergüenza
que lo ensucian todo?
Pero Manfred, qué le han hecho al mar
Que te han atravesado el corazón,
con lanzas de miseria, la atlántica belleza
que lo inundaba todo?
Noviembre abría sus brazos
y tú desnudo como cada mañana
cavabas entre las rocas
el rastro de tu paraíso.
Pero quién ha sido capaz de robarte
un sueño de mar infinito,
la vida bañándose en la playa
y el grito abisal de los delfines?
Y dicen las brujas marinas
que te ven vagar por los escollos
una sombra en tinieblas, vestida de desnudez
y mares de tristeza en tus ojos.
Manfred Gnadinge, hacía más de treinta años que había
abandonado Alemania para instalarse en Camelle
(Costa da Morte - Galicia). Alrededor de una sencilla
choza donde vivía que había ido construyendo un museo
de esculturas hechas de piedras y elementos extraños que
daba el mar que conformaban la expresión artística de la
su renuncia a la vida convencional. Todo se fue al traste
cuando el petrolero Prestige derramó su
carga al hundirse cerca de la costa. Manfred
Gnadinge, al ver destruida su obra y su
hábitat, lo único que tenía en el mundo, dejó de comer, de
medicarse y murió el 28 de diciembre de 2002.

Escrita por: