Ara no es fa prô jo encara ho faria
Ara no es fa prô jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.
Ara no es fa prô jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havia
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa prô jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.
Ahora no se hace, pero aún lo haría
Ahora no se hace, pero aún lo haría:
una galera armaría de noches
o un galeón con las velas más finas,
y con cien piratas como mi suerte.
No pregunten qué mares surcaríamos
-fueron aquellas donde se necesitaba valor.
Ahora no se hace, pero aún lo haría:
ellos fueron ladrones de la plata y el oro
y fueron ladrones si había perlas
-yo robaría solo por amor.
Fuera con engaño si de buena gana no vinieran,
robaría a las chicas de los Puertos.
Y aún estoy seguro de encontrar una isla
donde las joyas pudiera esconder,
y hacer pagar los más bellos estrenos
a las doncellas bajo mi mando.
Al placer del viento, desplegadas las velas,
quisiera ser el más valiente capitán.
Ahora no se hace, pero aún lo haría
-si de un amor sufriera el desengaño-
atar el azar del mar a mi vida
y ir tan lejos que no pudiera regresar.
Oh, si el barco llevara el nombre de la amiga
-de tanto anhelo languidecería el mar.