Batega La Ciutat
Som com un bomba que no falla
El micro en "on"
Tots preparats per la batalla
No cal perdre ni un segon
Hem de lluitar pel nostre món
Poesies clandestines m'acompanyen quan no estàs al meu llit
Paraules subratllades que hem porten a l'infinit
I m'obrin avingudes soterrades sense fi
Batega la ciutat dins de mi
Artèries taponades per semàfors d'una vida artificial
Que impregna tot l'oxigen de diners contaminats
Sirenes que s'apropen, sentinelles vigilant
La tristesa ofega als barris i no els deixa caminar
L'horitzó està segrestat per reformes laborals
Naixen amb els peus nugats, filles del patriarcat
El present està aturat, a la plaça del mercat, ja!
La flama pren la metxa ja!
Una paraula plena de esperança en cada vers
Un missatge que ressona per tot l'univers
Un desig en cada estel, fem pujar els decibels
Cridarem fins que fem tremolar el cel
No es tracta d'atacar, sinó de defendre'ns
De recórrer amb el pas ferm totes les sendes
Començar a volar
Haurem de demostrar
Ser els herois dels nostres contes i llegendes
Per estos boscos de ciment som indígenes
Les nostres arrels han estat regades amb llàgrimes
Ànimes, i el futur escrit en unes làmines
Escriurem les nostres pròpies pàgines
Late la Ciudad
Somos como una bomba que no falla
El micrófono encendido
Todos listos para la batalla
No hay que perder ni un segundo
Debemos luchar por nuestro mundo
Poemas clandestinos me acompañan cuando no estás en mi cama
Palabras subrayadas que nos llevan al infinito
Y abren avenidas subterráneas sin fin
Late la ciudad dentro de mí
Arterias tapadas por semáforos de una vida artificial
Que impregna todo el oxígeno de dinero contaminado
Sirenas que se acercan, centinelas vigilantes
La tristeza ahoga a los barrios y no los deja caminar
El horizonte está secuestrado por reformas laborales
Nacen con los pies atados, hijas del patriarcado
El presente está detenido, en la plaza del mercado, ¡ya!
La llama toma la mecha ya!
Una palabra llena de esperanza en cada verso
Un mensaje que resuena por todo el universo
Un deseo en cada estrella, hagamos subir los decibeles
Gritaremos hasta hacer temblar el cielo
No se trata de atacar, sino de defendernos
De recorrer con paso firme todos los senderos
Empezar a volar
Tendremos que demostrar
Ser los héroes de nuestros cuentos y leyendas
En estos bosques de cemento somos indígenas
Nuestras raíces han sido regadas con lágrimas
Almas, y el futuro escrito en unas láminas
Escribiremos nuestras propias páginas